Opinió

Tots dos tenen raó

El partit va acabar com ho devia fer aquella trobada del 2006: amb tots dos refermats en les seves idees

El futbol es va inventar perquè els equips juguessin com ho van fer ahir a San Mamés. Al marge de les tàctiques i les estratègies, per la generositat. Hi pot haver partits millors, però difícilment uns equips tan convençuts d'una idea de futbol, tan generosos. El partit és tan fàcil d'explicar com emocionant de veure. Dos equips van sortir disposats a guanyar i van acabar empatant. Així de senzill. Així de rar. Ja hi ha molt pocs equips que juguen contra el Barça amb el coratge, la intensitat i la coordinació que ho va fer l'Athletic. Els 5-0 contra equips que només es defensen estan bé. Però els partits bons de veritat són els que els volen guanyar els dos equips. Sí, ahir no vam veure el Barça que té possessions de pilota demencials. Però vam veure una exhibició d'amor propi, del ciment en què es fonamenten els èxits que ha aconseguit en aquests últims tres anys i escaig. El futbol a vegades no ens deixa veure la profunditat de l'ànima d'aquest equip. Per sort hi ha equips com aquest Athletic de Bielsa en què si no demostres de quin material estàs fet, quedes exposat al ridícul. Els jugadors del Barça no són de Bilbao, però podrien ser-ho. Van deixar clar que tenen l'esperit i la valentia intactes per allargar el cicle d'èxit.

El millor que té el Barça de Guardiola, al marge de les coses lluents, és que és capaç de jugar tota mena de partits, en les condicions que sigui, en les circumstàncies més adverses, amb un esperit competitiu que mai havia abans exhibit amb tanta continuïtat. Ahir no van saber-ne més, però van mostrar sempre el seu esperit, la seva disconformitat amb l'empat o amb la derrota. El Barça va acabar donant per bo un partit que no va saber guanyar. Ho va merèixer, però no en va saber prou. Va ser valent, però no va aconseguir que el partit es jugués sota les seves condicions. Va dominar més, com era previsible, però es va jugar més com volia l'Athletic. Al Barça li agrada jugar en una franja de trenta metres de camp i l'Athletic el va obligar a jugar-lo en tota l'extensió. Aquesta va ser la victòria de Bielsa. El resultat, igualment, podia haver estat un altre. Va estar més a prop de la victòria el Barça, però el partit no va ser mai seu. No per falta de ganes, però sí, com passa poques vegades, per falta de futbol. Del seu futbol. Perquè d'essència futbolística no en va faltar gens. El que va fer l'Athletic té molt de mèrit, en un món en què cada vegada queden menys equips que mirin el Barça als ulls. Va ser el que ha estat sempre l'equip de Bilbao, però amb un futbol del segle XXI.

Si el partit era també una discussió futbolística entre Guardiola i Bielsa, el resultat ens diu que tots dos tenen raó. També el joc: uns, elaboradors pacients; els altres, combatents vertiginosos. En les seves coincidències i en les seves diferències futbolístiques, el partit d'ahir a San Mamés va acabar com ho devia fer aquella cèlebre trobada entre tots dos el juliol del 2006: amb l'un i l'altre refermats en les seves idees. El loco i el coco, vaja parell. Els seus equips ahir van empatar. Va guanyar el futbol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)