El Barça té poc marge d'error en la lliga, es juga a Milà el pri­mer lloc de grup a la Cham­pi­ons, té a prop el clàssic i es juga un títol impor­tant abans de Nadal. I avui rep el Sara­gossa, després dels habi­tu­al­ment fumuts parènte­sis de par­tits amb les selec­ci­ons i viat­ges inter­con­ti­nen­tals per a la majo­ria d'inter­na­ci­o­nals. Si tot això es posa en una coc­te­lera i se sac­seja, en sor­ti­ria un beu­ratge car­re­gat de pressió. La solució, doncs, és no bar­re­jar-ho. Anar pas a pas. La fórmula habi­tual del Guar­di­ola way of life. No hi ha secret: el par­tit més impor­tant sem­pre és el següent.

No deixa de ser cert que en la pla­ni­fi­cació a curt ter­mini Guar­di­ola i el seu equip tècnic tenen mar­cats en ver­mell com a par­tits clau la cita de dime­cres que ve a Milà, el clàssic del 10 de desem­bre i el Mun­dial de Clubs al Japó. Però els par­tits que hi ha entre­mig no cal mar­car-los en ver­mell perquè tenen clar que no es poden per­me­tre cap rellis­cada. I la millor manera de pre­pa­rar-los és com va expli­car el tècnic del Barça en la roda de premsa d'ahir: fer el millor equip per gua­nyar el par­tit. I que no s'hipo­te­qui el següent, és clar. Per això és pre­vi­si­ble que avui con­tra el Sara­gossa en l'onze titu­lar blau­grana hi hagi uns quants titu­lars indis­cu­ti­bles i teòrics suplents, en funció tant de com han arri­bat els juga­dors de les seves selec­ci­ons i d'alguna neces­si­tat específica amb vista al par­tit con­tra el Milan, però sobre­tot de la millor manera per der­ro­tar els ara­go­ne­sos. En aques­tes situ­a­ci­ons és quan es fa més com­pli­cat ende­vi­nar l'ali­ne­ació. Només hi ha una cosa clara: Messi jugarà si ell ho vol. Guar­di­ola és par­ti­dari de fer-lo jugar sem­pre que ell ho vul­gui, perquè pre­fe­reix donar-li aquest marge de con­fiança que no pas fer-lo des­can­sar a risc que s'enfadi. Val més un Messi can­sat que enfa­dat. Per tant, és molt pro­ba­ble que l'argentí avui jugui. Res de nou, tam­poc. Per això Guar­di­ola es va can­sar ahir de la insistència d'alguns peri­o­dis­tes a pre­gun­tar si no era més con­ve­ni­ent que Messi des­cansés. “Què voleu, que no jugui Messi?”, va res­pon­dre.

Jugui Messi o no jugui, és pre­vi­si­ble que el ren­di­ment de l'equip sigui molt fia­ble. És el que es desprèn de l'anàlisi del que ha fet en els últims anys. Quan les cir­cumstàncies han estat més exi­gents, l'equip de Guar­di­ola ha donat les millors pres­ta­ci­ons. Des d'aquell famós tram de qua­tre par­tits com­pro­me­sos en aques­tes matei­xes dates de la pri­mera tem­po­rada fins a cadas­cuna de les cites impor­tants que l'equip ha tin­gut. En els moments en què a la majo­ria dels equips els supera la pressió, el Barça és quan demos­tra que una de les seves vir­tuts més pode­ro­ses és la seva com­pe­ti­ti­vi­tat. Guar­di­ola és cons­ci­ent de la situ­ació i no se n'amaga: “Si ens dei­xem més punts, serà molt difícil recu­pe­rar-los.. Ja hem vist com està de fort el Madrid.” El sol fet de dir-ho d'aquesta manera és una evidència que Guar­di­ola sap com res­pon­dran els seus juga­dors.