Exactament 9.147 metres en 97 minuts i 26 segons. Aquesta és la distància que va recórrer Zlatan Ibrahimovic en el partit de dimecres contra el Barça, o també dit d'una altra manera, en l'exhibició d'estil dels blaugrana al santuari de San Siro. El suec, especialment motivat, fins i tot va fer un gol per satisfer part del seu ego. Segur que no li va fer cap gràcia que l'equip del filòsof li passés la mà per la cara, en el joc amb defensa de tres, i en el resultat, però com que el llenguatge que millor entén és el que té a veure amb ell, amb l'individu, amb el món que gira al seu voltant, amb el seu partit, recuperarem alguns números interessants.

Per exemple, aquesta xifra de distància recorreguda, superior a la dels davanters rivals, Messi (8.474 metres) o Villa (6.852 en 67 minuts). És clar, es va fer un fart de perseguir la pilota, de pressionar per robar, aquella cosa terrible que tant odien els atacants, ell inclòs, per acabar xutant una vegada contra Valdés: Messi i Villa, 4 xuts cadascun, i fins i tot Alexis, en 23 minuts, tres. I és clar, tocar la pilota, poquet: 31 intervencions davant, per exemple, de les 52 de Messi. No és estrany, per allò de la possessió i, sobretot, dels companys. Ibra va rebre dels seus migcampistes 0 pilotes de Van Bommel, 2 de Boateng i 4 de Seedorf i Aquilani. En total, 10 pilotes per mirar d'augmentar el seu egocentrisme. A Messi, només Xavi li va passar 18 vegades la pilota. Però com que comparar-se amb l'argentí és sempre dolorós anirem a Villa, jugador que no va fer un bon partit i que es va enfadar amb la seva substitució: dels companys que té darrere seu va rebre 5 passades de Keita, 4 de Xavi i Cesc i una més de Thiago. O sigui, 14 pilotes, 4 més que Ibra en 23 minuts menys.

Jugar a futbol o mirar com els altres juguen a futbol: aquesta és la qüestió. O escollir el “jo, jo i jo” en comptes del “nosaltres”. Recuperem una frase de l'inici del text: Ibra va fer un gol per satisfer part del seu ego; l'altra part haurà d'esperar: guanyar Guardiola i els seus “escolanets”, aquests fantàstics productors d'alegries en temps difícils. Demà més, a Getafe.

I permeteu-me, per acabar, un record pel Tito Vilanova. Això és com aquells defenses destralers de la teva època. Es tracta de tocar i sortir per evitar-los. Tocar i sortir, Tito, amb velocitat. Sempre n'has sabut. Tocar i sortir.