No està malament que el tipus que va dir el que va dir dels entrenadors volgués jugar en aquest Barça d'ara. Marco van Basten és el que va dir més o menys això: “De deu entrenadors anomenats d'elit, només un és capaç de millorar el rendiment d'un equip. Sis no mouen res i tres aconsegueixen fins i tot deteriorar l'equip.” Doncs bé, aquest tros de jugador que va ser Van Basten afirma que sent enveja de com s'ho passen de bé els jugadors de Pep Guardiola i que, com també va manifestar Michel Platini, estaria encantat de poder jugar amb ells. Això i unes quantes coses elogioses més del Barça va dir Van Basten en una entrevista de Francesc Aguilar a Mundo Deportivo fa uns dies.

Quan es parla de Marco van Basten no s'hauria de recordar que té tres pilotes d'Or, que ha estat el millor jugador holandès després de Cruyff, que ha guanyat dues copes d'Europa amb el Milan d'Arrigo Sacchi, que va ser campió de l'Eurocopa del 1988 amb Holanda... I més enllà del seu palmarès, s'ha de dir que va ser una delícia veure'l jugar a futbol, per la seva elegància, efectivitat, instint natural, canvi de ritme, capacitat de rematada... Precisament el seu gol al porter de la URSS, Rinat Dassaev, en la final d'Alemanya 88 el defineix com a jugador. No és difícil trobar-lo a Youtube. És una centrada de Muhren des de la banda esquerra, molt bombada i passada al segon pal, on Van Basten, amb poc angle, enganxa una boleia impossible que encara ara Dassaev es deu preguntar per on va entrar. I tot amb poca sensació d'esforç, amb un xut molt natural, amb molta menys dificultat aparent de la que té en realitat. El gran Van Basten, un jugador a qui només les lesions als genolls el van privar d'ascendir a l'olimp dels quatre grans de la història del futbol.

Vull dir que no és un jugador qualsevol el que diu coses meravelloses del Barça de Guardiola. Coses com ara: “El Barça actual és tot tècnica i intel·ligència”, “és el futbol que somiava practicar Cruyff fa vint anys i després nosaltres, els seus futbolistes”, “destaca per la seva pressió sobre el rival des que perden la pilota, els suports constants entre jugadors i línies, amb la pilota o sense”. Un altre mite del futbol rendit la grandesa d'aquest Barça. Com l'elogi de Platini quan va dir a Xavi i Iniesta com li hauria agradat jugat amb ells, o com quan Wayne Rooney va explicar que es va posar dempeus al saló de casa seva per aplaudir el 5-0 del Barça al Madrid o el reconeixement d'Alex Ferguson després del 3-0 a Wembley que mai s'havia enfrontat a cap tan bo com aquest Barça.

En la seva complicada vida com a entrenador del Barça, Pep Guardiola s'alimenta dels elogis dels seus col·legues futbolistes o entrenadors. Dels que, més enllà dels colors, valoren el futbol pel que és. Ara, Van Basten. No cal tornar-li l'elogi. Només dir-li que a qui més ens hauria agradat que ell hagués jugat al Barça és a nosaltres.