No hi havia hagut cap tardor amb tantes novetats literàries amb el Barça com a protagonista com aquesta. Hi ha gent que diu que potser massa. Potser tenen raó, però el que segur que no coneixen són les seccions d'esports de les llibreries del Regne Unit o Holanda o França, per posar només tres exemples. La publicació de llibres de temàtica esportiva en aquests països supera amb escreix la de Catalunya, per no parlar d'Espanya. No em sembla que hi hagi res de negatiu que la publicació de llibres d'esports s'hagi incrementat en els últims anys. En tot cas ja seran els possibles lectors els que dictaran sentència comprant-ne i llegint-ne més o menys. Però sense l'oferta que hi ha ara tampoc no es podia saber quina demanda hi havia. Una altra qüestió és també la qualitat, l'interès i/o l'oportunitat dels diferents llibres. Però d'una cosa estic convençut, segur que cap llibre que sigui bo no serà rebutjat pels lectors.

D'això volia parlar. De llibres bons. No he pogut llegir encara totes les novetats, ni sé si podré amb totes. Però del que he llegit sí que hi ha coses que m'han agradat molt. El primer que he llegit, per motius que ara no vénen al cas, va ser Fórmula Barça. Viatge a l'interior d'un equip que ha descobert l'eternitat (Cossetània Edicions), de Ricard Torquemada. El millor que puc dir del llibre és que pretén ser una immersió en les claus del joc de l'equip de Pep Guardiola i que el resultat és una narració tan rica en contingut i en matisos i tan apassionant com ho poden els millors partits d'aquest equip. D'una banda, llegint el llibre es té la mateixa sensació de goig i descobriment que es té quan se segueix un partit de l'equip. I, un cop llegit, quan es veu un partit del Barça s'hi troben moltes més coses que abans i el goig del gol com a final de la jugada s'estén a tota la gènesi de cada jugada. Així, s'entén com de la idea de Cruyff i de l'actualització que en va fer Rijkaard, Guardiola n'ha fet una evolució contínua que ja ha dut l'equip a l'eternitat.

El segon, encara amig llegir, és De Cruyff a Guardiola (Deu i Onze Edicions), de Dani Colmena. O sigui, la vintena llarga d'anys en què el Barça ha canviat la seva història. L'interès se centra en la gènesi de cada etapa amb aportacions de protagonistes directes. I sobretot, il·lustra que el fil que va de Cruyff a Guardiola no és tan directe com sembla; al contrari, es van fer moltes tortes. No ha estat una evolució ni natural ni, sovint, gaire coherent. I, com diu l'autor, convé recordar-ho per valorar bé el present.

La tercera lectura és parcial. És el primer relat de Quan no perdíem mai (Alfaguara), el de Ramon Besa. En poc més d'una quinzena de planes Besa fa un assaig tan concentrat com ric en arguments per entendre el Barça actual a partir dels seus protagonistes i el situa en el context històric del club amb la precisió i la lucidesa amb què només ho havia fet abans Manuel Vázquez Montalbán. Una lliçó d'història blaugrana.