Opinió

AL CAP DEL CARRER

Quan el talent trenca les matemàtiques

Em comentava Manel Estiarte que a principi dels anys vuitanta el waterpolo català era cosa d'uns quants “romàntics”, que vivien aquest esport amb tanta passió que compensava la falta de recursos. De fet, aquell CN Barcelona del 1981 el formaven jugadors de casa, la majoria semiprofessionals, però que van trencar esquemes guanyant la copa d'Europa. Un títol que va demostrar que el talent no entén de diners ni de fronteres. Els esportistes catalans començaven a treure's els complexos quan topaven amb algun rival estranger; una por adquirida per culpa de tants anys d'aïllament franquista. I les següents generacions van prendre el testimoni fins a situar l'esport català a les cotes de què ara presumeix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)