Sabem que el Barça jugarà a l'atac demà al Bernabeu, que voldrà tenir la pilota, que la jugarà des de darrere, que pressionarà amb intensitat quan la perdi, que persistirà encara que les coses no surtin bé, que no es tancarà encara guanyi. Que serà el Barça com el coneixem en els últims anys. Sabem, a més, com ho fa fet les cinc vegades que hi anat amb Guardiola d'entrenador (2-6, 0-2, 1-1, 0-2, 2-2). Sabem que els dos equips es coneixen molt i que des del 5-0 s'han enfrontat set vegades amb Mourinho a la banqueta blanca. Però no sabem com ho farà demà. Menys que mai. Perquè endevinar l'onze titular és més difícil que mai ja que Guardiola té més alternatives que ne cap altre enfrontament contra els blancs per confegir l'equip titular. Sabem que jugadors que podrien ser titulars destacats es quedaran d'entrada a la banqueta i que potser només jugaran uns minuts.

Sap Guardiola i sabem tots, també, que el Madrid pot jugar de diverses maneres perquè també té una plantilla àmplia i versàtil per poder jugar més ofensivament que les vegades que Mourinho s'ha enfrontat amb Guardiola o també per jugar defensivament amb versions noves que el portuguès encara no ha utilitzat. Excepte tres o quatre jugadors que difícilment seran titulars demà al Bernabeu, Guardiola en té almenys una quinzena que no sorprendrien ningú si fossin a l'onze. Aquest és un dels factors diferencials respecte a les temporades anteriors. I està relacionada amb un altre factor fonamental: la versatilitat tàctica que ha introduït Guardiola a partir de canvis de posicions, amb la recuperació de la defensa de tres, un recurs que semblava enterrat en la història després del Dream Team.

El Barça és més fort, però la realitat també diu que de moment està a tres punts reals i sis de virtuals del Real Madrid. I això anuncia un partit molt renyit. Què farà Guardiola només ho sap ell. Però també podem jugar a ser ell. Vist el que hem vist fins ara, no s'hauria de descartar del tot la possibilitat d'una defensa de tres homes. És un risc, és clar, si el Madrid obre Di María i Cristiano a les bandes amb Benzema en punta i un triple pivot amb Alonso, Khedira i Lass. Però Guardiola també pot confegir un equip que pugui ser un 4-3-3 transformable en un 3-4-3 sense fer cap canvi. Seria amb Alves de lateral o d'extrem segons convingués. Els tres defenses fixos podrien ser Mascherano, Puyol o Piqué i Abidal. Això permetria ajuntar al mig del camp el rombe Sergio Busquets, Xavi, Iniesta i Cesc, amb Messi de fals davanter centre i Alexis o Villa a la banda esquerra, amb la dreta per a Alves. La superioritat numèrica al mig del camp pot compensar la defensa de tres. Com estem acostumats aquesta temporada, això només seria el punt de partida, perquè l'intercanvi de posicions en el partit és constant. Pot ser així o de qualsevol altra manera que decideixi Guardiola. Amb l'ajuda de Vilanova. Com correspon.