A José Mourinho només li queda una cosa per fer: reconèixer la superioritat el Barça. Ho ha provat tot i no se'n surt contra l'equip de Guardiola. Bé, potser li queda el vodú o altra mena de conjurs esotèrics, si és que ja no ho ha provat d'amagat. Reconèixer que el Barça ha sigut millor no provoca urticària. La prova és que ho ha fet fins i tot l'armada mediàtica del club blanc i els seus integrants tenen la mateixa bona salut de sempre, com quan inflen la bombolla del canvi de cicle. Mentre que l'entrenador portuguès va atribuir la diferència entre el seu equip i el Barça al factor de la sort, intrínsec en qualsevol joc, els mitjans madrilenys van decidir deixar de fer de ressò del seu catàleg d'excuses i van reconèixer la superioritat del Barça en el clàssic de dissabte. Què és millor per a l'equip blanc? Ells sabran. De moment, ahir va recuperar el seu perfil desafiant.

Mentre Mourinho a la sala de premsa parlava de sort, Guardiola va dir que havien de millorar perquè havien perdut massa pilotes i els havia faltat continuïtat en el joc. L'exemple més eloqüent d'on és la diferència que buscava Mourinho. La veritat és que Mourinho va trobar altres factors, amb nom i cognom. Va apuntar a Özil i a Cristiano Ronaldo. Del mig va dir que no havia estat al nivell que n'esperava. Del davanter, que no havia sabut marcar la diferència convertint en gol les ocasions que va tenir. Potser té les seves raons, però si els mals del Madrid són Özil i Cristiano Ronaldo, el Barça pot estar tranquil. Però sembla que assenyalar aquests culpables ha tingut ressò en l'entorn blanc, que també els responsabilitza del desastre. No se sent ningú, però, dir que jugadors com Lass i Coentrao potser no tenen el nivell per jugar en el Madrid, si és que el que pretén és superar el Barça. El problema del Madrid no són Özil ni Ronaldo. Però Mourinho no s'assenyalarà ell mateix, és clar. La part més positiva per al portuguès és que ja ha viscut la meitat del tràngol a la lliga. Ja ha jugat una vegada contra el Barça. Es tracta de centrar-se a guanyar tots els altres rivals. Sembla l'únic camí si volen guanyar la lliga, i ho poden fer. Però s'ha de veure fins a quin punt l'1-3 de dissabte ha afectat la moral i la cohesió de l'equip blanc.

Per al Barça l'efecte de la victòria al Bernabeu és evidentment positiu. És cert que aquest equip demostra cada dia que juga que encara té ganes de continuar guanyant. Té la mentalitat ben enfocada, l'actitud ben centrada. Però també és cert que les raons genèriques per voler més títols s'han d'alimentar periòdicament amb motivacions més concretes. Guanyar al Bernabeu era necessari per no haver de confiar en la providència per guanyar la lliga. Haver-ho fet, però, els aboca a una reflexió que Guardiola segur que els farà: De què haurà servit guanyar al Bernabeu si al final no guanyem la lliga?

I amb aquest equipatge mental continuarà la pugna per la lliga.