Ja sabem que el mèrit directe dels èxits del Barça és de Pep Guardiola i els jugadors. Això no es discuteix. Ara bé, sense una bona estructura i una idea clara de club difícilment hauria estat possible i, encara menys, tenir la continuïtat que està tenint. No és cert que siguin les juntes directives les que depenen exclusivament de si la pilota entra o no. Amb l'experiència d'aquests últims vuit anys hauríem d'haver après una altra cosa: la pilota no entra per atzar. Aquesta idea és col·lectiva, de la junta que va arribar al club l'estiu del 2003, però va ser Ferran Soriano, vicepresident esportiu, el que va tenir l'encert de plasmar-la en un llibre que es titulava exactament així: La pilota no entra per atzar. Per situar aquesta idea central Soriano utilitza el penal fallat per John Terry en la final de la Champions del 2008 i que va suposar la derrota del Chelsea davant el Manchester United. El central del Chelsea va relliscar i va tocar malament la pilota, que va anar al pal i a fora. Una malaurada relliscada va decidir aquella final. La qüestió important, però, és analitzar els factors que havien fet que Terry pogués ser en aquell moment a Moscou per llançar aquell penal. Una rastellera de decisions de club, esportives i algunes que fins i tot poden semblar anecdòtiques però que acaben tenint transcendència.

Aquest exemple servia per introduir la idea i la feina col·lectiva que es va començar a aplicar en el Barça el 2003. Els fonaments de club del que està passant actualment sí que s'han d'anar a buscar en aquell moment. És cert que les aportacions dels directius d'aquell moment es van atomitzar a causa de desavinences personals. Però és que els fonaments del canvi de tendència que va suposar l'arribada del grup de Laporta també es van posar en un primer moment a partir de punts de vista diferents. Aquesta va ser la fórmula bona. Al marge d'activar el club econòmicament, en l'àmbit esportiu l'equip es va construir amb un entrenador, Rijkaard, recomanat per Cruyff i amb una figura, Ronaldinho, contractada per Sandro Rosell després de descartar la triple A del València (Ayala, Albelda, Aimar) que recomanava també Cruyff. Aquest és el millor exemple que la suma d'idees i de forces és el millor camí. Moltes decisions que es van prendre en aquell primer moment van fonamentar el model de club actual. També altres de després. Però el més important és que en l'essència d'aquell canvi del 2003 hi ha tots els èxits dels últims anys. Hi ha hagut discrepàncies, divisions, equivocacions, encerts... Però ja va dir Guardiola un dia que Laporta i Rosell, i tots els altres, s'assemblen més del que es pensen ells mateixos. I una d'aquestes semblances essencials és que si les coses es fan bé en tots els àmbits del club la pilota no entra per atzar. Aquest convenciment ha estat un dels principals impulsors del Barça de Guardiola. Per sobre dels personalismes que l'han acompanyat.