La gent vol veure el bàsquet dels millors
Cada dia és una nova oportunitat; créixer en temps de contraccions. “Els nostres fans ens diuen que volen més partits.” Ho explicava el president de l'Eurolliga Jordi Bertomeu dimecres, en el sorteig de l'últim Top 16 en el format tradicional de quatre grups de quatre equips. A partir de la propera edició, els 16 millors conjunts del continent es jugaran l'accés als quarts de final en un sistema amb dos grups i una lligueta a doble volta entre vuit equips. Vuit jornades més, més partits. “I no només això: jugarem en dies més propers al cap de setmana.” Per facilitar encara més la presència als camps, per escapar de la Champions i el futbol.
Les xifres no desmenteixen el màxim mandatari de l'Eurolliga. Avui dia fer pronòstics amb un marge de més de set dies és una manera fenomenal d'equivocar-se, però l'assistència als pavellons en aquesta primera fase diuen que les intencions de l'Eurolliga segueixen una interpretació plausible.
Acotem el camp als animals d'estudi, als 16 equips que a partir del 19 de gener jugaran el Top 16. En els partits que han jugat entre ells en la primera fase l'assistència mitjana ha estat de 7.682 espectadors. S'admet una petita oscil·lació perquè algunes de les dades oficials d'assistència són aproximades, però substancialment la mitjana és bona. Per equips, l'Eurolliga té en el Zalgiris lituà allò que ambiciona: 13.724 espectadors de mitjana contra el CSKA, l'Unicaja i el Panathinaikòs. Tampoc estan malament, ni de bon tros, les xifres del Madrid (11.786), el Fenerbahçe (11.438,3) i el Maccabi (11.060). O les d'un nouvingut com el Galatasaray (9.645). En canvi, altres registres fan mal d'ulls: els 3.591,6 espectadors de l'Olympiacòs, els 4.818 del CSKA o els 5.016 del Barça Regal. Deixem els extrems i anem a un exemple intermedi però rellevant, el del campió d'Europa. En un context crític com és el grec, el Panathinaikòs ha reunit 8.135 espectadors quan s'ha enfrontat amb el CSKA, l'Unicaja i el Zalgiris. Contra el Zagreb i el Brose, en canvi, la mitjana ha baixat a 5.248. Per aquí s'imposa el raonament de l'Eurolliga. El cas del Barça no és tan notori, però també val. Dels 5.016 espectadors va baixar a 4.089 quan va rebre el Prokom i l'Olimpija. Les mitjanes que tenen els equips a camp contrari tampoc deixen en mala posició el propòsit de l'Eurolliga: CSKA (10.907), Armani (9.805), Olympiacòs (9.548), Panathinaikòs (9.404), Anadolu Efes (8.501,6), Maccabi (8.344,6), Unicaja (8.154,3), Barça (7.792,6), Montepaschi (7.603,3) i Madrid (7.592,3). La gent vol veure bàsquet, el bàsquet dels millors.
Jugar més partits i fer-ho els dijous i els divendres. Els canvis difícilment són agradablement i unànimement acceptats. El posicionament de la màxima competició continental pot topar amb la realitat de determinats clubs, especialment els de l'ACB que, encara, és l'única lliga de 18 equips i 34 jornades de fase regular. Per aquests conjunts el nou calendari serà, en les coordenades actuals, duríssim. Per la quantitat i per l'exigència que requerirà la qualitat dels nous rivals. Les lamentacions afloren. I afloraran. Però que no ens agafin a peu canviat. No, com a mínim, després de notar quins són els clubs que formen el nucli dur de l'ACB i quins ho són en l'Eurolliga. I quines coincidències hi ha.