Quan l'esport es converteix en un deure
El partit de Nadal de la selecció catalana de futbol i l'emissió a Esport 3 del documental Fora de joc han tornat a posar sobre la taula el debat sobre les seleccions catalanes. Qui vulgui més informació no s'ha de perdre el llibre del periodista d'aquesta casa Lluís Simon, Catalunya contra Espanya. Simon era a Fresno el dia que la Federació Catalana de Patinatge va ser víctima d'un dels majors actes mafiosos que s'han fet mai en l'esport mundial i ha seguit, abans i després, des d'aquest diari, tota la lluita pel reconeixement internacional de l'esport català. En aquest llibre es parla del patinatge, però també de futbol, de bitlles, d'esports de muntanya, de corfbol, de futbol sala, de pitch & putt, de rugbi. Amb la prosa punyent que el caracteritza, sense pèls a la llengua, l'autor repassa “el partit interminable” que encara es disputa entre l'Estat espanyol i la nació catalana amb l'esport pel mig. Polítics, directius esportius, periodistes i esportistes queden retratats amb el que han fet i han dit en els darrers anys. També les lleis, com la sacrosanta llei espanyola de l'esport, sempre invocada com si fossin les taules de la llei. Una llei que obliga a anar a les convocatòries de les seleccions espanyoles, fent que l'esport, que és un dret, es converteixi en un deure. L'Estat espanyol ha desplegat el seu immens poder per aturar qualsevol reivindicació catalana, però Lluís Simon ens mostra com tot el que ens passa no només és culpa de Madrid. En l'al·legat final ho deixa ben clar: “I, per fer-ho, té els seus millors aliats, no ho oblidem, entre nosaltres. Són els polítics que aspiren a convertir el nostre país en una comunitat autònoma submisa al poder sovint corrupte de Madrid, els dirigents federatius massa covards per plantar cara a les federacions espanyoles i mirar cap a Europa i els mitjans de comunicació que cada dia espanyolitzen de manera conscient l'univers simbòlic dels catalans.”
