El Barça ha pas­sat de tenir una plan­ti­lla curta a un cicle de relleus natu­rals. Quan la feina es fa amb un bon cri­teri gene­ral en tots els àmbits arriba un moment en què es nota. És el que sem­bla que ja està pas­sant. S'acu­mu­len les bai­xes en una plan­ti­lla que a començament de tem­po­rada era de vint-i-un efec­tius i no hi ha cap dal­ta­baix ni ningú s'esquinça les ves­ti­du­res. Es pre­gunta si està pen­sat fit­xar en el mer­cat d'hivern, però ara ja tot­hom es creu que quan Guar­di­ola deia que si hi havia bai­xes pel motiu que fos es mira­ria cap al filial no era per que­dar bé ni perquè sí. Era perquè sap el que hi ha i el que s'està fent.

Les cir­cumstàncies han fet que Afe­llay esti­gui lesi­o­nat des de començament de tem­po­rada, que Villa amb prou fei­nes podrà tor­nar abans que s'acabi, que Keita esti­gui un mes a la Copa d'Àfrica, que Maxwell se n'hagi anat al PSG i que Fontàs s'hagi tren­cat el lli­ga­ment; fins i tot, que Pedro hagi estat més temps en recu­pe­ració que a dis­po­sició per jugar. Davant les neces­si­tats que això ha com­por­tat, ha apa­re­gut Isaac Guar­di­ola d'on només Guar­di­ola sabia que era. I tant ha ser­vit per mini­mit­zar la baixa de Villa com per ofe­rir noves solu­ci­ons tàcti­ques a l'equip jugant com a extrem i inter­pre­tant el joc d'atac amb una madu­resa i ren­di­bi­li­tat que ni el més opti­mista es podia espe­rar. La baixa de Villa, de totes mane­res, és la d'un pri­mera espasa, d'un dels refe­rents de l'equip, per molt que abans de la lesió no estigués en el seu millor moment de forma. Però tam­poc ho estava en el pri­mer par­tit de la tem­po­rada i va mar­car un gol al Ber­na­beu que va obrir les por­tes de la Super­copa. El que li cos­ta­ria a l'equip seria sobre­po­sar-se a bai­xes de més juga­dors refe­ren­ci­als, i no cal que diguem noms perquè encara podria por­tar malas­tru­gança. Però amb els juga­dors del filial que estan tru­cant a la porta del pri­mer equip no sem­bla que l'equip hagi de patir espe­ci­al­ment per cobrir les bai­xes que està tenint. En defensa, s'obre el pano­rama perquè un juga­dor com Bar­tra es pugui anar fogue­jant amb el pri­mer equip i obser­var la seva pro­gressió. Igual­ment, Mon­toya és una alter­na­tiva vàlida per omplir el buit que ha dei­xat Maxwell encara que no tin­gui tant per­fil per jugar de late­ral esquerre. Al mig del camp l'equip encara està ben proveït, però l'absència tem­po­ral de Keita pot ser l'escletxa que neces­sita Sergi Roberto per con­ti­nuar una pro­gressió a la qual no es veu sos­tre. També per a Dos San­tos si convé. I a la davan­tera Cuenca tindrà més pro­ta­go­nisme i pot haver-hi minuts per a Tello, un altre extrem made in Masia.

No queda bé dir-ho, però sem­bla que les cir­cumstàncies s'han coor­di­nat amb les neces­si­tats perquè s'activi el flux natu­ral per a l'arri­bada dels millors talents del Barça B al pri­mer equip. Però la rea­li­tat és que no hi ha res casual, sinó fruit d'una bona feina. I de la valen­tia d'un visi­o­nari com Guar­di­ola.