Contra les baixes, cicle natural de relleus
El Barça ha passat de tenir una plantilla curta a un cicle de relleus naturals. Quan la feina es fa amb un bon criteri general en tots els àmbits arriba un moment en què es nota. És el que sembla que ja està passant. S'acumulen les baixes en una plantilla que a començament de temporada era de vint-i-un efectius i no hi ha cap daltabaix ni ningú s'esquinça les vestidures. Es pregunta si està pensat fitxar en el mercat d'hivern, però ara ja tothom es creu que quan Guardiola deia que si hi havia baixes pel motiu que fos es miraria cap al filial no era per quedar bé ni perquè sí. Era perquè sap el que hi ha i el que s'està fent.
Les circumstàncies han fet que Afellay estigui lesionat des de començament de temporada, que Villa amb prou feines podrà tornar abans que s'acabi, que Keita estigui un mes a la Copa d'Àfrica, que Maxwell se n'hagi anat al PSG i que Fontàs s'hagi trencat el lligament; fins i tot, que Pedro hagi estat més temps en recuperació que a disposició per jugar. Davant les necessitats que això ha comportat, ha aparegut Isaac Guardiola d'on només Guardiola sabia que era. I tant ha servit per minimitzar la baixa de Villa com per oferir noves solucions tàctiques a l'equip jugant com a extrem i interpretant el joc d'atac amb una maduresa i rendibilitat que ni el més optimista es podia esperar. La baixa de Villa, de totes maneres, és la d'un primera espasa, d'un dels referents de l'equip, per molt que abans de la lesió no estigués en el seu millor moment de forma. Però tampoc ho estava en el primer partit de la temporada i va marcar un gol al Bernabeu que va obrir les portes de la Supercopa. El que li costaria a l'equip seria sobreposar-se a baixes de més jugadors referencials, i no cal que diguem noms perquè encara podria portar malastrugança. Però amb els jugadors del filial que estan trucant a la porta del primer equip no sembla que l'equip hagi de patir especialment per cobrir les baixes que està tenint. En defensa, s'obre el panorama perquè un jugador com Bartra es pugui anar foguejant amb el primer equip i observar la seva progressió. Igualment, Montoya és una alternativa vàlida per omplir el buit que ha deixat Maxwell encara que no tingui tant perfil per jugar de lateral esquerre. Al mig del camp l'equip encara està ben proveït, però l'absència temporal de Keita pot ser l'escletxa que necessita Sergi Roberto per continuar una progressió a la qual no es veu sostre. També per a Dos Santos si convé. I a la davantera Cuenca tindrà més protagonisme i pot haver-hi minuts per a Tello, un altre extrem made in Masia.
No queda bé dir-ho, però sembla que les circumstàncies s'han coordinat amb les necessitats perquè s'activi el flux natural per a l'arribada dels millors talents del Barça B al primer equip. Però la realitat és que no hi ha res casual, sinó fruit d'una bona feina. I de la valentia d'un visionari com Guardiola.