Els clàssics i la curiositat
Estar cansat de tants clàssics deu tenir a veure amb la pèrdua de la curiositat. Una cosa que pot afectar qualsevol, és cert, però que en un periodista no pot ser bo. Es pot entendre que si un enfrontament entre el Barça i el Real significa que hi ha d'haver tot el desplegament dialèctic de mentides, insídies, provocacions, menyspreus i altre herbes verinoses que produeix José Mourinho i els seus acòlits les propaguen, si significa tot això, doncs, pot ser que tots plegats, i més la gent de bona fe, n'estiguem cansats. El problema és quan confonem el futbol amb tot aquest soroll. Però el futbol no és això, i el clàssic tampoc. Hi ha la rivalitat, hi ha de ser, però entre tots no hauríem de deixar-nos confondre pels fabricants de crispació. Contra la gent que està disposada a tot per alterar els resultats dels partits des dels despatxos i les sales de premsa, només hi ha una resposta possible, i ja la va donar Pep Guardiola en aquella compareixença al Bernabeu en què va posar a lloc José Mourinho. D'això, doncs, en podem estar cansats tots. Però no ens hem de confondre. Si no, sí que és quan perdem la curiositat. I, siguem periodistes o no, sense curiositat la vida no és el que hauria de ser. I qui diu la vida diu el futbol.
A mi els dos pròxims clàssics de copa em desperten molta curiositat. Em faig un piló de preguntes que tinc ganes de veure respostes. També entenc que si es mira des d'un punt de vista partidista, a un culer li podria agradar que l'estat actual de la confrontació entre el Barça i el Madrid es quedés tal com està: el Barça és superior. Que es quedi així, perquè en cada nou enfrontament el pitjor que pot passar és que deixi de ser així. Però és impossible viure en un món feliç congelat. Algun dia passarà, que el Madrid superarà el Barça, però el món continuarà girant.
De moment, futbolísticament hi ha moltes incògnites que estimula molt veure com es resolen en els dos pròxims enfrontaments. A totes dues bandes, encara que potser més a la blanca que a la blaugrana. Coses per descobrir en el Barça: Jugarà Pinto? Guardiola farà alguna nova invenció tàctica? Messi té encara capacitat per sorprendre? Poques coses més. Les grans incògnites són patrimoni blanc: Què farà Mourinho? Qui farà les rodes de premsa? Tindrà pànic escènic? Tornarà enrere tàcticament? Farà un pas endavant? Cap a on? Els seus jugadors es creuran el dispositiu tàctic que els proposarà? S'entristirà Cristiano Ronaldo més del que ja ho està? Serà Özil el jugador important que havia de fer ombra a Messi en els partits importants? De què jugarà Pepe? En quin moment se li creuaran els cables? Quin jugador blanc serà el primer que en trepitjarà un de blaugrana? Fliparà un cop més Casillas? Tot això i molt més ens espera en els dos pròxims clàssics que ja hi ha programats. A vostès els sembla poc? Oi que no? De moment, però, no fem enfadar Guardiola que hi ha partit contra el Betis. Però a partir de demà...