L'última aventura de l'heroi blaugrana del còmic, Eric Castel, El missatge del maltès, es va publicar el 1992, justament l'any en què el Barça es va treure totes les pors de sobre amb la primera victòria en la copa d'Europa. La primera, En Castel i els Tonis, es va editar el 1979, l'any de la recopa de Basilea, la victòria en què el Barça va mostrar al món el que era a més d'un equip de futbol. Per a les joves generacions blaugrana que estan acostumades a guanyar, l'Eric Castel és un element del passat, repetidament reeditat editorialment, però del passat.

Per això és bo, a més de llegir els quinze còmics editats, recuperar l'assaig que Ramon Usall va publicar l'any 2004 en què aprofundeix en el personatge creat per Raymond Reding i Françoise Huges i ens explica tot el que es pot i es vol saber sobre el personatge i els seus creadors. Usall es mostra sorprès que el Barça no hagi generat cap més heroi del còmic després del final de l'etapa d'Eric Castel. Ara tenim els Barça Toons, però no és ben bé el mateix. L'heroi blaugrana del segle XXI tampoc podria ser físicament com Castel, alt, ben plantat, tot potència, procedent de l'Europa central. Sí que tindria moltes coincidències amb els aspectes personals del personatge: la seva implicació amb el club, la solidaritat amb elements externs al futbol...

Eric Castel va ser un personatge d'un temps concret que va servir per donar a conèixer el Barça a Europa. I ho va fer en un temps, com ja hem dit, en què el paper de l'equip blaugrana no era gaire lluït si parlem de títols. Per què, doncs, Castel va fitxar pel Barça –amb les fugides intermitents a equips francesos durant els 13 anys de vida de les seves aventures– i no pel Madrid o el Milan? Ramon Usall ens ho explica, en un lluït exercici periodístic que combina diverses i molt interessants disciplines.