Dur com sempre, però previsible

La sorra peru­ana ha aca­bat de des­men­tir els que havien tro­bat massa light la pri­mera set­mana de Dakar. De duresa, n'hi ha hagut de sobres. Una altra cosa és que Amèrica del Sud no té la immen­si­tat desèrtica de Mau­ritània i, també gràcies a la tec­no­lo­gia, les històries èpiques de pilots per­duts que han de fer nit al ras ja for­men part del pas­sat. I en ple segle XXI, així ha de ser. No es pot anar con­tra el progrés. Però ja que no podem expli­car els con­tes de les mil i una nits, esta­ria bé que es busqués la manera que no tot fos tan pre­vi­si­ble, que les cur­ses no es deci­dis­sin per tan poc, que per­dre's costés hores i no minuts i que gua­nyar una etapa no impli­qui obli­gatòria­ment no poder gua­nyar la següent.