Als camps que des de fa 21 anys ocupa el Circuit de Catalunya, a Montmeló, hi havíem anat a passejar, a buscar espàrrecs i fins i tot a fer alguna derrapada primerenca. Després van venir les obres i la propaganda mastodòntiques i després, la inauguració de la gran instal·lació que ens havia de permetre lligar els gossos amb llonganisses. Sí, a Montmeló i comarca i més enllà, allò es va vendre amb el mateix entusiasme que la febre de l'or: no ens n'havíem adonat però necessitàvem un circuit que ens tragués de l'ensopiment. I així, de mica en mica, els veïns de Montmeló ens vam avesar a la convivència amb les dues grans curses, la fórmula 1 i les motos.

A l'inici hi havia un marcat punt d'orgull, de gràcia pel tema. “Ep, sóc de Montmeló, allà on fan les carreres.” Era una expectació a l'estil Mr. Marshall per com serien els visitants, el públic del motor, per què els semblaria el poble, què hi farien, els diners que hi deixarien. Després, ni que sigui per la reiteració repetitiva i sense gaire variacions del perfil i l'actitud del públic dels dos grans premis, la cosa va avançar cap a un certa indiferència. Això sí, restaurants i bars i hotels i pensions del poble fan, poc o molt, l'agost aquests dos caps de setmana de gran premi. L'ona expansiva s'allarga a establiments de la resta del Vallès i de Barcelona i enllà.

La imatge dels gossos lligats amb llonganisses m'ha tornat al cap ara que el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha insinuat la possibilitat que el Circuit de Catalunya renunciï a la fórmula 1 i potser al motociclisme i tot, que, pel que fa el cas, és com dir que tanquem la paradeta. La culpa és el cànon –una d'aquelles xifres opaques– que han de pagar al guillat del Bernie Ecclestone. Tot plegat es deu poder interpretar com un globus sonda amb vista al magnat de la Fórmula 1 o com una amenaça real en temps de tisores grasses. És clar, si la cosa és triar entre una sanitat pública digna o un circuit automobilístic no hi ha color. Però, tant que es va vendre que hi guanyaríem amb el Circuit, i encara resultarà que hem estat 21 anys perdent-hi diners? Encara resultarà que era un caprici de nou ric?

En aquests moments de partit i de fang sobre el terreny de joc, valdria la pena una mica més de claredat i transparència, evitar l'estirabot per l'estirabot i pensar en els danys col·laterals –presumiblement desastrosos– per al conjunt del territori i per a un poble que, dels 4,11 quilòmetres quadrats de la seva superfície, 1,2 els ocupa el Circuit.

A tocar del Circuit, hi ha la façana mig derruïda, quasi espectral, d'una antiga masia, can Guitet, bandejada del seu pretèrit protagonisme. No sé per què, em sembla que ara es deu mirar els murs del Circuit amb un somriure cínic, com dient-nos que ja podem anar assajant de torçar la llonganissa per fermar el gos.