Dimecres el Barça i el Madrid es troben a la Copa. Però a la lliga la seva pugna promet molt. La persecució i la defensa del lideratge. En aquesta jornada tots dos van passejar-se per la barra d'equilibris i es van salvar d'una trompada gràcies a l'amor propi. No parlem dels desequilibris per la intervenció dels àrbitres, però algun dia això passarà a primer pla si continua igual. El Barça va acabar superant el Betis, amb moments de gran futbol i altres en què va mostrar les debilitats. A la segona part va saber què li toca a l'hora de lluitar pels 60 punts que queden.

No hi ha dubte que el 3-4-3 ha ajudat el Barça a atacar més bé. El mig del camp està més ple de jugadors amb capacitat per passar-se la pilota i desbordar els rivals i l'equip es continua desplegant amb dos extrems i un parell de falsos davanters centre. Ha estat així quan els davanters han estat davanters o quan han tingut el perfil de mig, com ara el dia que l'entrenador del Santos va dir que el Barça havia jugat amb un esquema 3-7. També s'ha evidenciat que hi ha rivals que saben fer patir el Barça quan té tres defenses. La veritat és que cada vegada menys, perquè els jugadors han anat interioritzant aquest esquema. També és veritat que cada partit és una història i que alguns rivals han sucumbit amb facilitat i en canvi altres no només han causat problemes als blaugrana, sinó que els han desdibuixat tant si hi havia tres defenses com quatre. Pocs, molt pocs. Però que ho hagin fet a estones han estat alguns més.

Ahir va passar una mica de tot això. En determinats moments el Barça va atacar el Betis de manera abassegadora, però també sovint va haver d'anar enrere corrents i de pressa; o sigui, malament. Hi va haver mèrit del Betis, perquè és un equip amb criteri i ambició. Però veure el Barça havent-se de defensar a prop de Valdés no és un bon símptoma. Vol dir coses. I la raó no sembla que hagi de ser només el risc inherent que suposa jugar amb una defensa de tres. El millor Barça que hem vist és el que defensa dins el camp del rival. El que s'estalvia les anades i vingudes. El que ataca bé perquè es defensa encara més bé. Amb el nou esquema no hi ha dubte que l'equip ataca molt, però no sempre ataca bé. Sovint els rivals li pugen més a les barbes, exigeixen més els defenses, i no és culpa que només siguin tres. És que l'equip no tanca bé les sortides al rival, i això és cosa de tots. El segon gol del Betis en va ser la mostra. Un robatori de pilota al mig del camp i el Betis es va plantar a l'àrea de Valdés amb prou espai i prou gent per empatar. I això que feia només un minut que Guardiola havia ordenat a Alves que fes de quart defensa. Bé o malament, al Barça no li va quedar més remei que atacar molt. La intensitat que hi va posar va fer que per moments també ataqués bé. Li va caldre, perquè l'àrbitre es va empassar un penal clamorós a Iniesta. Guardiola va moure peces, i Alexis va marcar el gol decisiu quan el va situar de davanter centre. El Barça va assegurar el triomf perquè Iglesias Villanueva no podia ignorar un segon penal. Per navegar per la lliga, però, s'haurà d'afinar i compactar una mica més.