En aquesta era globalitzadora en què poses el nom de gairebé qualsevol persona en el cercador de l'ordinador i trobes algun enllaç que et dóna informació sobre el personatge en qüestió, algú podria tenir la temptació de considerar sobrer un llibre de tipus enciclopèdic com aquest. I si ho fes aniria ben errat. D'entrada hauríem de fer les consideracions sobre l'ou i la gallina. Què va ser primer, aquest o un altre llibre d'aquest tipus o la Viquipèdia? La resposta és òbvia i de la mateixa manera que a la xarxa trobes moltes coses que no podries tenir a l'abast si les haguessis de cercar en els llibres, també és veritat que la majoria de la informació que trobes a la xarxa té el seu origen en els llibres.

En tot cas, aquest 1000 campeones olímpicos, que és una traducció al castellà d'una obra original en alemany, serveix per fer un viatge a la història de l'esport assegut còmodament al sofà. El llibre es va editar just abans dels Jocs Olímpics de Pequín i, per tant, els herois que van aparèixer en aquells Jocs, com Usain Bolt, no hi són. Justament la gràcia està en els esportistes més antics, els menys mediàtics i els dels esports més minoritaris. I n'hi ha uns quants, en aquest llibre. Que l'autor sigui alemany fa que la hagi tingut tendència cap a uns esports que, si l'autor hagués estat llatí o anglosaxó segurament hauria estat diferent.

En tot cas, és una obra que els aficionats a l'esport haurien de tenir. Especialment els joves, que de vegades no saben res més que el que han vist a la televisió. És una obra de consulta, de donar-hi un cop d'ull. Com totes les obres enciclopèdiques, és clar. Potser sí que hi ha algú que agafa les enciclopèdies i les llegeix de la A a la Z. Si ho fa, que sàpiga que començarà amb un gimnasta finlandès campió els anys 1948 i 1952 i que acabarà amb la llançadora de disc bielorussa Elina Zverera, campiona l'any 2000.