Res a afegir. Les imatges han parlat tan clar que sobra el discurs. És temps per a la reflexió d'un cas que, evidentment, va més enllà d'una trepitjada traïdora d'un futbolista a un altre: Pepe juga al Real Madrid i el coneix tothom i l'acció, a més, s'ha produït en un partit contra el Barça i amb Messi, el millor futbolista del planeta, com a víctima. Tothom ho ha vist. La transcendència del partit sobredimensiona l'acció i la situa en lloc preferent en totes les aules de formació, siguin de l'àmbit que siguin. En el món del futbol, és clar, també. I a casa nostra, no cal ni dir-ho. El futbol professional hauria de ser l'exemple en què tots els nens i nenes trobessin el model ideal de comportament per, des de l'esport, guanyar els valors necessaris per caminar per la vida. Això i la feina de les institucions. Caldria ponderar la feina feta (en passat) per la comissió d'ètica esportiva de la Federació Catalana de Futbol que dirigia Àlex Cerdà. En un any (temporada 2009/10, sota la presidència de Jordi Casals) va organitzar una estructura tan perfecta amb uns resultats inicials tan positius que el mateix govern de Catalunya va calcar el seu model en el que avui és la subcomissió contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. Cerdà, com a bon gestor de l'educació, sabia que castigar les agressions a àrbitres, per exemple, amb el càstig de no jugar vuit, deu o dotze partits no eliminava el problema de fons. Calia reflexió, educació i molta pedagogia: els agressors passaven a fer feines arbitrals i a assistir a classes de reglament per entendre la feina del col·legiat i, a més, la comissió parlava amb el club per revertir una actuació desafortunada en una situació positiva a còpia de xerrades i conferències. A Pepe i a Florentino Pérez els hauria anat molt bé escoltar Cerdà, l'home que va involucrar en el projecte els Mossos d'Esquadra, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, els comitès de competició, àrbitres i entrenadors, els col·lectius de jugadors i presidents, el defensor dels clubs (figura tot just creada en aquell moment) i alguns impulsors privats de programes similars. Fa uns quants mesos Àlex Cerdà va deixar la federació catalana perquè la nova junta d'Andreu Subies tenia altres prioritats. Res a dir. Només que és una llàstima perquè és evident que hi ha molta feina per fer...