El Barça va travessar a Màlaga la línia que volia Guardiola. Està disposat a fer “una mica més” per guanyar també aquesta lliga. Messi va prendre la paraula en nom de l'equip. Serà apassionant la lluita amb el Madrid, que viu sobre una línia molt fina entre l'èxit i el fracàs.

En el microunivers que es crea entre dos enfrontaments del Barça i el Madrid, ahir tots dos equips jugaven a La Romareda i al Bernabeu, presencialment uns, mentalment els altres. De fet, els partits havien començat de bon matí, quan la portada del diari Marca va arribar als quioscos. El periodista Ramon Besa anomena encertadament “premsa de club” el que fa, entre altres, el Marca. Es tracta d'actuar com a braç armat (i perdonin el llenguatge bèl·lic, però a vegades defineix molt bé el que es vol dir) d'un club, en aquest cas el Real Madrid, amb l'objectiu de perjudicar el màxim rival, en aquest cas el Barça. Doncs ahir aquest diari parlava obertament de la divisió que hi ha entre bona part del vestidor blanc i l'entrenador, José Mourinho. Un senyal que el suport incondicional que fins ara havien donat al tècnic pot haver arribat al final. Ells en diran fer periodisme. Però llavors és quan altres recorden el que va dir Pep Guardiola de la Central Lechera, la colla de periodistes que actuen al dictat de Florentino Pérez, i la versió és que el president blanc pot haver donat ja l'ordre de sacrificar Mourinho per salvar-se ell del desastre que previsiblement veu a venir.

En aquestes condicions ambientals va començar la jornada. Com reflectia la portada d'aquest diari, però, el Barça jugava contra el Màlaga i el Madrid, contra el món. Per ser més precisos, el Barça jugava contra ell mateix, a Màlaga. Estava en el punt en què havia de demostrar-se fins a quin punt vol arrapar-se a la lliga. Havia de guanyar a fora, però sobretot havia de fer-ho amb la imatge d'equip que anirà totes en totes les situacions, totes les competicions, tots els partits. Recollint el missatge de Guardiola. Ja feia alguns partits que el tècnic llançava desafiaments als seus jugadors: “a vegades sembla que hem d'arribar a situacions límit per reaccionar...”, “hem de fer alguna cosa més a fora si volem guanyar la lliga...” Sense fer-los cap retret, els va marcar el camí. Ell, per la seva part, ja hi havia posat les variacions tàctiques, la valentia i l'ambició. L'equip li va respondre com demanava. Va guanyar perquè no va perdre la intensitat i la voracitat. I així va passar moments complicats, com la situació que va salvar Valdés amb 0-0. I no va tenir efecte ni el gol de Rondón ni un parell d'ocasions del Màlaga al final. L'equip va fer el punt de més que li demanava. Amb Messi al capdavant. No només va fer tres gols (fora en duia només un), sinó que es va carregar l'equip a l'esquena. L'equip el va acompanyar. Van jugar dins el camp del Màlaga i van sortir molt reforçats.

A Madrid Mourinho tenia un partit contra ell mateix. Potser no tenia gaires amics a l'alineació, però sí el seu àrbitre preferit. S'ha de veure si li duren més els resultats o la convivència. Dimecres, més.