Gui­nea Equa­to­rial és una petita república situ­ada a l'oest d'Àfrica. El punt geogràfic on es cre­uen l'equa­dor i el meridià de Gre­enwich. La lati­tud ini­cial, l'ori­gen de tot ple­gat. Aquests dies, s'està dis­pu­tant en aquest para­disíac esce­nari un dels esde­ve­ni­ments espor­tius que es viuen amb més passió arreu del món: la copa d'Àfrica de Naci­ons. L'equip local, que coor­ga­nitza el tor­neig jun­ta­ment amb Gabon, es pre­sen­tava com un dels equips més febles de tot el tor­neig. La polèmica dimissió de l'antic entre­na­dor Henri Mic­hel, a un mes de l'inici, el poc renom dels seus fut­bo­lis­tes i la seva baixa posició al rànquing FIFA (núm. 150) feien de Gui­nea Equa­to­rial una víctima propícia per a la resta de selec­ci­ons. El par­tit inau­gu­ral tin­dria lloc a Bata, la part con­ti­nen­tal del país, on el fut­bol esdevé religió. Líbia era l'invi­tat i, durant els pri­mers minuts, va domi­nar la pilota. Ales­ho­res Juve­nal, capità guineà i nome­nat millor juga­dor del par­tit, va deci­dir que el con­trol del par­tit havia de pas­sar per les cames. Va diri­gir els atacs locals amb la visió de joc i la pausa que el carac­te­rit­zen. Les cons­tants arri­ba­des de Nza­lang Naci­o­nal (‘Raig Naci­o­nal', nom amb el qual es coneix la selecció) no van donar els seus fruits i sem­blava que el par­tit havia de morir així. A deu minuts del final va entrar al camp Bodipo, i l'afició local va embo­gir. En la pri­mera jugada, però, l'ata­cant va recaure de la seva lesió al tur­mell i es va reti­rar del rec­tan­gle de joc. L'espe­rança s'esgo­tava a mesura que els minuts cor­rien, frenètics, en el mar­ca­dor del modern Estadi Naci­o­nal de Bata. Sem­blava que tots els esforços aca­ba­rien diluïts en un trist empat sense gols. Fins que Bal­boa, exma­dri­dista ara a Por­tu­gal, va fer una car­rera dia­go­nal, va rebre la pas­sada d'Ekedo, va plan­tar-se davant el por­ter, va aixe­car el cap i va fer arri­bar la pilota al fons de la xarxa amb la sere­ni­tat pròpia dels que saben con­viure amb la pressió. L'explosió a l'estadi va res­so­nar a tot el país i, fins i tot a Espa­nya, on viuen milers de gui­ne­ans. Ara espe­ren el Sene­gal i Zàmbia per deci­dir qui pas­sarà a quarts de final. Sem­bla que Gui­nea no té cap pos­si­bi­li­tat, però hem de recor­dar que al con­ti­nent negre hom no té mai segu­re­tat de res.