Pep Guardiola plantejarà el partit d'avui pensant en el que ha de passar sobre la gespa. José Mourinho ho farà pensant en les conseqüències que pot tenir el resultat. Una sensible diferència que el Barça hauria de saber tornar a aprofitar. Però malgrat aquest avantatge i el resultat del partit d'anada, el Barça jugarà com sap jugar els partits importants. I això tant vol dir que no jugarà amb el resultat de l'anada al cap com que no es permetrà alegries tàctiques ni anímiques. Jugarà com si no hi hagués res abans ni després d'aquest partit, perquè és com es juguen els partits decisius. S'ha de resoldre el partit i l'eliminatòria per jugar les semifinals de la Copa. Les conseqüències que l'eliminació pugui tenir en el Real Madrid són una qüestió que començarà un cop acabi el partit.

No és així a l'altra banda. El Madrid viu dins d'un volcà. Si es mira des de lluny, segurament es pot dir: “mira quin volcà més bonic”. O com ho va dir Andrés Iniesta: “La situació del Real Madrid és idíl·lica”, en una intervenció magistral d'ironia fina del jugador manxec. Efectivament, són líders en la lliga amb cinc punts d'avantatge sobre “el que tothom diu que és el millor equip del món”, en paraules ressentides de Mourinho, han fet més gols que mai, presumeixen d'estadístiques insuperables en la lliga de campions i encara estan vius en la copa del Rei. Idíl·lic, certament. Però si treus el nas al cràter d'aquest volcà veus que allò bull i que podria petar en qualsevol moment. Mourinho s'ha acostumat en tots els clubs en què ha estat que ningú li discutia res. Ell oferia resultats a canvi de plens poders. En el Madrid també els ha tingut, però ara s'enfronta a una paradoxa: amb els resultats no n'hi ha prou. Per la senzilla raó que el Barça de Guardiola existeix. Les repetides derrotes contra el Barça han sotmès Mourinho a una neurosi que l'ha desviat del que sap fer millor, que és d'entrenador. Ha volgut trobar les solucions al problema de com superar el Barça a fora del camp. Fins que ha acabat totes les excuses i l'entorn del club blanc ja no li compra ni els plantejaments tàctics ni les explicacions de per què no han funcionat. Des del 5-0 el seu problema s'ha agreujat en cada enfrontament. I cada vegada ha estat pitjor perquè ha pensat més en les conseqüències d'una possible derrota que en la manera d'aconseguir la victòria. Ha fet més política que tàctica: ara juguem com voleu vosaltres, i perden; ara jugareu com dic i jo, i també perden; ara ni per vosaltres ni per mi, i tot igual.

Que està en una situació límit ho demostra el fet que ja ha filtrat que la seva intenció és deixar el Madrid a final de temporada. L'imprescindible es fa l'interessant, com deia ahir el diari As. El món ja sap que no gira al voltant de Mourinho. L'últim d'adonar-se'n serà ell. Si és que ho fa. Guanyi o perdi, el Madrid algun dia haurà de decidir si vol jugar des de plantejaments futbolístics o des de les neurosis de Mourinho.