S'equivoca l'Espanyol si atribueix la seva eliminació de la Copa a una errada de marcatge en el temps afegit o a la confiança per haver-se posat 0-1 al principi de la segona part, fins i tot a un plantejament massa conservador que va originar que el rival, el Mirandés, de segona B, tingués un percentatge de possessió de pilota superior al seixanta per cent. Sí, va ser per tot això. I qualsevol esperit de reacció en un determinat moment podia haver evitat el desastre final. Però la veritable eliminació es va produir en el partit d'anada a Cornellà-el Prat fa una setmana. És més, em fa la sensació que abans i tot. Mirem d'anar al principi del moment en què l'Espanyol va començar a quedar eliminat. Segurament la cosa va començar a torçar-se després dels setzens de final, en el sorteig del quadre entre els vuitens i la final. En una banda del quadre, el Barça, el Madrid, el València i el Sevilla s'anirien eliminant indefectiblement entre ells. A l'altra banda, la de l'Espanyol, des del club només s'albirava l'Athletic com a rival de gran entitat per disputar un lloc a la final. Sí, molt de respecte al Còrdova en les declaracions oficials, però tothom enllaminat amb un lloc a la final que amb tota probabilitat donaria el passaport a l'equip per jugar una competició europea la temporada que ve. L'Espanyol va caure en la trampa mil vegades coneguda de fer càlculs a llarg termini i es va oblidar de centrar-se de la manera adequada en l'eliminatòria immediata.

L'eliminació de l'Espanyol va continuar gestant-se en l'enfrontament amb el Còrdova. Ja en el partit d'anada va desaprofitar un avantatge i en la tornada va fer el que havia de fer per remuntar l'eliminatòria però amb el 3-0 va tornar a estar entre les cordes, fins que Álvaro va marcar al final del partit el gol de la classificació.

Després, en lloc del Racing, es va trobar amb el Mirandés, de segona B. L'error de plantejament ja es va veure en el partit d'anada. Va quedar clar que s'enfrontaven a un equip de segona B i no a un equip que, com tots, juga amb onze jugadors que volen guanyar. La remuntada amb tres gols en els últims minuts va ser el miratge que va acabar de confondre l'equip. Es van pensar que havent fet allò ja havien sortit del perill i que tenien l'eliminatòria a la seva mà. L'error final va ser trair-se ells mateixos a Anduva, deixant la iniciativa del joc al Mirandés. Els blanc-i-blaus van estar jugant amb foc des del dia del sorteig i dimarts a la nit es van cremar.

Sap greu que passi això a un equip que en la lliga està rendint fins i tot per sobre de les expectatives. Amb traspassos i lesionats, i jugant amb molts nois formats a casa té una idea clara de joc i la convicció d'aplicar-la i per això està per sobre de molts altres equips amb el mateix o un teòric potencial superior. Però no és la primera vegada que l'Espanyol s'equivoca quan se situa en les expectatives en lloc de la realitat. És el que li falta aprendre per reforçar la bona línia que segueix.