Fer­rari és com el Barça. Per his­to­rial, carisma i pres­su­post, ha d'aspi­rar sem­pre als títols. Però entre aspi­rar a tot i gua­nyar-ho tot hi ha una distància i, sobre­tot, uns rivals. En el cas de Fer­rari, aquests són Red Bull i McLa­ren, que coi­xos no van, pre­ci­sa­ment. Tor­na­rem a sen­tir la cançó de sem­pre, amb més ins­pi­ració roji­gualda que ver­me­lla, exi­gint un títol que jus­ti­fi­qui la segona mei­tat de la car­rera pro­fes­si­o­nal del magnífic pilot que és Fer­nando Alonso. Si Fer­rari no gua­nya, que es pre­pari, perquè els lle­tra­fe­rits espa­nyols l'estri­pa­ran de dalt a baix. A mi, que no m'hi con­fon­guin. Jo sí que recordo els llarguíssims 20 anys (del 1980 al 1999) amb dos tris­tos títols de cons­truc­tors com a botí.