A finals del 2006 vaig entrevistar Marc Gasol després d'un llarg estira i arronsa amb Pesic, el seu tècnic, que el volia blindar. No m'estranya. Amb 21 anys, era campió del món i ja despuntava com el millor pivot de la segona lliga del món, l'ACB. I estava començant a deixar de ser el germà de. El risc que li pugés el fum al cap era evident. Però les paraules treball, esforç, fidelitat i motivació no sonaven buides com en altres casos i el seu discurs era raonat, argumentat i allunyat de la superficialitat dels postadolescents de la seva edat. Havia vist l'èxit del seu germà i el que costava, havia vist món. I havia decidit que estava en disposició d'intentar-ho. Ja és All-Star i em fa l'efecte que el millor encara ha d'arribar.