El 6 de febrer del 1958 es va produir una de les grans tragèdies en la història del futbol. L'avió que transportava el Manchester United a casa després d'haver jugat un partit al camp de l'Estrella Roja de Belgrad es va estavellar en el tercer intent d'enlairament a l'aeroport de Munic, on havia fet escala. L'accident va causar 23 víctimes mortals i només 21 passatgers van sobreviure. La societat britànica va quedar commocionada. L'avió transportava la que ha estat qualificada com la generació de futbolistes joves més prometedora del futbol anglès. Eren els Busby babes, una colla de talents reclutats per l'entrenador Matt Busby, que va sobreviure a l'accident. Entre les víctimes hi havia Duncan Edwards, un jugador que llavors només tenia 21 anys i que Bobby Charlton va considerar com el futbolista més dotat que ha sortit de les illes.

Era qüestió de temps, doncs, que un fan declarat dels Reds com Morrissey se sensibilitzés amb un esdeveniment tan luctuós i en fes una cançó que, com gairebé tot el que compon, és pura orfebreria pop.

Es tracta, òbviament d'una cançó d'homenatge i condol, trista. El genial músic britànic recorda amb paraules sentides un equip que també hauria pogut ser genial, però que va morir quan amb prou feines acabava de néixer.

Aquell Manchester United havia de ser l'encarregat de destronar el Real Madrid d'Alfredo di Stefano, però aquell accident va posposar el domini continental de l'equip, que no va guanyar la seva primera copa d'Europa fins deu anys més tard, el 1968. Matt Busby es va fer càrrec de refer l'equip, en el qual la referència va ser Bobby Charlton.

La tragèdia ha estat motiu d'homenatge per a altres músics i bandes, com ara els Futurheads, que hi van dedicar una altra cançó destacable que porta per nom News and Tributes, de l'àlbum homònim editat el 2006.