No hi ha cap motiu perquè Gerard Piqué no sigui titular diumenge contra el València. I no només per les baixes de Mascherano i Alves, sinó perquè és un puntal de l'equip. Tampoc no hi ha motius per exagerar que a Leverkusen es quedés a la grada. Va ser un missatge clar a ell i a la resta de la plantilla que no hi ha ningú intocable més enllà de Messi, que juguen els que estan més en forma i que els que no ho estan ja es poden espavilar perquè si no jugarà un altre al seu lloc i sempre hi haurà algun noi del planter que esperi una oportunitat. Res més que això, però alhora així de clar.

Una oportunitat i una altra i una altra és el que va tenir Piqué la seva primera temporada, també la primera de Guardiola. Repescat del United va arribar a un equip que tenia centrals consolidats com Márquez, Puyol i Milito, als quals també es va afegir un prometedor Cáceres i un estel·lar Alves, que es quedava en propietat el lateral dret, amb la qual cosa Puyol era el central de referència. Piqué, però, es va anar guanyant minuts, i després partits, i va acabar sent la sensació de l'equip a la defensa. Combinava bé amb l'agressivitat de Puyol i donava sortida a la pilota amb tanta qualitat o més que Márquez. Al final d'aquella primera temporada ja ningú tenia dubtes que Piqué era titular. El primer, Guardiola, que li va aplicar la mateixa recepta que a Leverkusen: juguen els que s'ho guanyen amb el rendiment. Després, Piqué ja va ser una referència de l'equip en l'any de les sis copes. Però va ser la temporada passada la de la seva consolidació definitiva com a jugador fonamental en el Barça i una referència mundial. Va ser la campanya de la llarga lesió de Puyol i la de la malaltia d'Abidal. Piqué va estar a un nivell superior. Més enllà de l'omnipresent Messi i de la continuïtat d'Iniesta, el defensa català va aguantar l'equip, com li van reconèixer públicament tant Pep Guardiola com Tito Vilanova. Al costat de Mascherano, va minimitzar l'absència de Puyol i va ajudar a superar el tràngol de la baixa d'Abidal i va conduir l'equip als èxits de la temporada, que va ser molt dura i molt exigent. Piqué va respondre com un colós.

Guardiola no n'ha tingut mai dubte, de Piqué. Només li va caldre veure'l jugar i entrenar-se la primera temporada. Això sí, hi té una relació més intensa que amb els altres jugadors de la plantilla. Hi té confiança dins i fora del camp, però sap que li ha d'estar a sobre perquè, encara que sigui sense adonar-se'n, no baixi els braços. Després d'una temporada molt dura, Piqué va passar un bon i intens estiu. Va comença aquesta campanya curt de forma i, més enllà d'actuacions puntuals molt bones, sobretot en els partits contra rivals més durs, encara no l'ha agafat del tot. Això és el que li va recordar Guardiola enviant-lo dimarts a la grada. El noi es va enfadar. És el millor símptoma. Al final, serà un episodi més en el camí cap a la capitania futura.