Les escoles de negocis en van plenes, d'aquests vídeos de motivació. I s'empra Guardiola com a model efectiu de lideratge emocional, sense, imaginem, pagar-li drets d'autor. En l'hipotètic cas que el tècnic de Santpedor s'hagi quedat erm de recursos, li suggerim que encarregui un estimulant resum, d'aquells tipus Gladiator, centrat en la immensa quantitat de bajanades que solten, per boca i titulars, els de l'altra vorera del pretès periodisme. Només de sentir-lo, els seus deixebles van sortir a menjar-se crua la gespa del camp. Diumenge, que queda a prop, els locutors del Canal Plus, servei de pagament que deu emetre més enllà de la plaça Cibeles, imaginem, se'n van fer un fart, de proclamar, oh infal·lible oracle, que els jugadors del Barça ja donaven la lliga per perduda i que per això el València s'havia avançat fàcilment. Després, a mesura que queien ocasions i gols, van exercir un exercici magistral d'autoamnèsia imposada que hauria de figurar a les escoles de psicologia. No perquè aportin res al coneixement, sinó per mostrar fins on pot arribar la barra i confondre desitjos amb realitat per quedar bé amb els companyons del barri. Aquesta amplíssima penya fa mesos que està desfermada: tanta sequera, tanta necessitat, els porta a extrems de partidisme gens dissimulat, ja habitual en la pràctica d'un ofici que rep de totes bandes. Començant pels seus propis servidors, entestats a relegar la deontologia i onejar sense vergonya un abraonat periodisme de samarreta. I no creguem pas que el mal ve de fora, no. Aquí també es llancen pedres al terrat del periodisme i ara no passa de safareig on es diu i s'escriu allò que el més arrauxat de l'auditori vol sentir. Ja ho diuen els cínics: no deixis mai que la realitat espatlli un bon titular.

I així, que Guardiola no renovi, frenesí de moda, obeeix a les més promíscues i estrambòtiques raons, sempre tendents a exercir el quintacolumnisme desgastador en lloc d'informar amb base o deixar córrer la notícia per ignorància. Tant se val, tornem-hi: deu minutets ben bons amb les animalades i no hi haurà contrari que es resisteixi, ni deu punts que aguantin, ni humana conxorxa capaç de frenar-los. Una còpia per a cadascú i que la repeteixin a l'aparell del cotxe fins a avorrir-se. El desig de l'exèrcit madridista en les seves múltiples varietats és tan enorme que només pot ser anul·lat amb la vacuna del seu excés. Consti, però, que, a banda de posar-nos el cap com un timbal, se'ls ha de felicitar per acabar la paciència del Job més centrat. I si ets del gremi, vint tasses de caldo, però no patiu, ja fa temps que el periodisme no té remei. Just des que un pioner va mirar el compte d'explotació per decidir que primer, quartos, i després, ja parlarem d'ètica o de qualsevol vetusta astracanada tan intangible. Feu la síntesi i seran l'au Fènix versió futbolística. No deveu res del consell, al contrari: humiliats com estem, ja no ve d'aquí donar-los de franc, encara que siguin evidents.