“Prou. Quan hi hagi novetats sobre el meu futur, ja les sabreu.” Així va respondre Pep Guardiola la primera pregunta de la roda de premsa d'ahir. Res de nou sobre la seva decisió de renovar o no fer-ho. La resta de la compareixença, amb un parell més d'intents frustrats de treure-li alguna cosa sobre el seu futur, va servir per parlar del partit d'avui. Un partidàs. Guardiola dubta, rumia, analitza, valora pros i contres, però res no l'aparta de la rutina de preparar els partits, de fer-ho al marge de saber que la decisió que ha de prendre sobre el seu futur és el que inquieta més l'univers blaugrana. Es tracta de saber conviure amb aquesta incertesa com ho hem sabut fer amb la certesa dels èxits aconseguits fins ara. No és fàcil, perquè costa molt d'imaginar com seria el Barça sense ell.

Si més no, hauríem d'aprendre a esperar que ell comuniqui la seva decisió, que no serveix de res voler-se avançar a l'esdeveniment, almenys mentre el temps depengui d'ell, que és el que ha transmès la junta directiva. I potser també hauríem d'aprendre a deixar de jugar a endevinar el futur. L'altre dia, i no era la primera vegada, un conegut em deia que sap de bona font, d'algú molt proper a algú de la directiva, que aquest és l'ultim any de Guardiola al Barça. “M'ho va dir fa temps i m'ho va recordar fa poc. Segur que tindrà raó”, va insistir. Com que no tenia ganes de discutir sobre coses que no sé, per treure-me'l de sobre li vaig dir: “El que segur que no tindré raó sóc jo, perquè no he fet mai cap pronòstic sobre la durada de Guardiola a la banqueta del Barça.” Però després em vaig engrescar i vaig començar a dir-li que en aquest cas el que em sembla menys important és tenir raó o voler-se-la atorgar. ¿Servirà d'alguna cosa que aquest any o el que ve o l'altre algú pugui dir: “Ja ho vaig dir, que aquest any seria l'últim”? Malgrat això, aquest és pronòstic que més es porta. Diguem ja ara, doncs, que un o altre, pocs o molts, tindran raó algun dia. Si més no, la tindran els que cada any han dit que Guardiola plegaria i que ho continuaran dient mentre no plegui encara.

Diguem també que no perquè diguin que ja ho havien dit serà perquè sàpiguen més que els altres. No. Tenir raó és l'esport que més es practica en l'entorn del futbol, i no diguem el del Barça. Però el cas de la renovació any a any de Guardiola els despulla. Demostra que no han entès que tenir raó no serveix de res, i encara menys fent trampes. I demostra sobretot que no han entès de què es tractava res del que ens ha ensenyat Guardiola tots aquests anys. Que no es tractava de viure del passat ni d'endevinar el futur. Es tractava d'aquesta cosa tan fàcil de dir i tan difícil de practicar que és viure el present, de viure cada moment, cada partit, com si fos l'últim. Com si fos el primer. Que és així com ha jugat sempre l'equip de Guardiola. I que és així com jugarà avui al Calderón. I demà serà un altre dia.