Entre les moltes diferències que hi ha entre Pep Guardiola i José Mourinho n'hi ha una que està sent fonamental: el portuguès creu que sí que es pot influir en els arbitratges i el català creu que no. Però saben tots dos (Guardiola de tota la vida i Mourinho perquè també va estar uns anys al Barça) que no és el mateix estar en el Real Madrid que en el Barça per aconseguir influir en molts factors, entre ells l'arbitratge. Saben tots dos que, com a molt, el Barça pot aspirar a aconseguir que els àrbitres no el perjudiquin, que és el que va aconseguir durant un temps determinat Joan Laporta quan era president i va donar suport a Ángel María Villar en les eleccions a la presidència de la federació espanyola en què s'enfrontava a Gerardo González, candidat tutelat per Florentino Pérez. Va ser a canvi d'aquest suport que el Barça va aconseguir una mena de pacte de no agressió de la maquinària federativa. I és a partir d'aquí que a Madrid es crea el terme “villarato” per descriure l'anomalia històrica que això suposava. A no ser agredit és al màxim a què pot aspirar el Barça. Aquesta etapa ja està superada. L'anomalia ha estat corregida i s'ha restablert l'ordre natural.

Ara ja no es parla de villarato, però la nova manera de deslegitimar és dir i repetir que el que fa el Barça és parlar dels àrbitres tot i que deia que no parlava dels àrbitres. Una pura qüestió retòrica que, a còpia de repetir-la, la Central Lechera pretén convertir-la en veritat. De veritat, però, només n'hi ha una. No ha estat el Barça ni Guardiola qui ha posat l'arbitratge com a factor fonamental de la competició. Ho va fer Mourinho tota la temporada passada i puntualment aquesta, fins arribar al punt de treure un foli en una roda de premsa amb tretze errors que segons ell havia comès l'àrbitre en contra del seu equip en un partit contra el Sevilla. Aquell dia a la sala de premsa Mourinho també va dir: “Estic cansat que hagi de ser jo el que sempre ataqui els àrbitres i defensi el meu equip.” El club en va prendre nota, és clar, i prou que se'n noten els efectes. Va ser Mourinho també qui va dir que a Europa els àrbitres també afavoreixen el Barça i el perjudiquen a ell, i que Guardiola s'hauria d'avergonyir d'haver guanyat una Champions gràcies als àrbitres. Ha estat ell el que ha esperat un àrbitre al pàrquing del Camp Nou, segurament no per recriminar-lo, sinó per demanar-li explicacions de per què el seu equip no es va classificar. També és el que diu que es prepara un partit de Champions estudiant què va fer el mateix àrbitre en un partit del Barça.

Qui es creu que tot això no fa pòsit? El Madrid està recollint a la lliga els fruits de tot el que ha sembrat Mourinho. El Barça sap que no hi té res a fer. I només vacil·la quan no sap articular un discurs que sense sonar a queixa posi sobre la taula el que veu tothom: el àrbitres també juguen, i segurament el líder encara seria el Madrid però el Barça estaria més a prop. I punt.