Espero no tornar a parlar més de Punto Pelota. No és agradable parlar de companys de professió, tot i que el que fa aquest programa és el menys semblant al periodisme. Per tant, si en parlo és des d'una òbvia distància professional. Encara que sigui perquè em reconec incapacitat per a la mena d'espectacle que representa. També en parlaré amb un coneixement poc exhaustiu, perquè no ho solc veure quasi mai. És per això que no entraré, déu me'n lliuri, a discutir continguts del programa punt per punt. Però sí que sé com actuen en la informació relativa al Barça i també en puc parlar amb un cert coneixement de causa: jo he sortit a Punto Pelota. De manera puntual, és clar. Ja fa temps. No feia gaire que s'emetia. Un dia un redactor del programa es va posar en contacte amb mi com a director d'aquest diari perquè havia fet una ronda amb els directors de diaris esportius fets a Catalunya per fer-nos unes preguntes sobre unes declaracions de Cristiano Ronaldo. No recordo exactament què havia dit el portuguès, però sí que desqualificava d'alguna manera el Barça. El plantejament era simple: manifestar la nostra opinió sobre aquelles declaracions. Ara bé, no es va limitar a això. Per sort em vaig adonar que el que buscava el redactor era que jo tragués la indignació i acabés dient alguna cosa fora de to, algun exabrupte. Em sembla que me'n vaig sortir prou bé. En lloc de criticar Cristiano, vaig dir que em semblava molt bé que tothom digués el que pensa. I que si es fa així, llavors qui queda retratat per la forma o el to era qui parlava. “Però és que és ofensiu, és provocador, el que ha dit CR.”, va repetir, incitador, unes quantes vegades el reporter. Vaig dir el que pensava, evitant caure en el parany. Evidentment, les meves declaracions no van ser el més sucós del programa. No havia contribuït a posar salsa al xou ni a atiar la confrontació.

Aquesta va ser la meva primera i última intervenció a Punto Pelota. Ara se'n parla perquè el Barça li ha retirat les acreditacions, per una pràctica en què el Col·legi de Periodistes ha donat la raó al club sobre una queixa per intent d'obtenir informació per mètodes il·legítims. La reacció del presentador del programa ha estat carregar contra el Barça, el Col·legi i els periodistes catalans. I s'ha obert un debat en la professió periodística sobre la idoneïtat de la mesura que ha pres el Barça i sobre si el que fa el programa és periodisme o espectacle televisiu. No ens posarem d'acord, evidentment. Perquè en realitat estem discutint sobre una qüestió de formes i de to, del que fa el programa i de com ho fa. Però no discutim del que em sembla més important, del que em sembla la qüestió de fons, que és la intenció. El periodisme pot tenir avui dia les més diverses formes, algunes fins i tot al límit de la professió. Les de Punto Pelota són discutibles. Ara bé, la seva intenció és ben clara. I això és el que fa mal. Al periodisme i, a vegades, a les persones.