Rafael Nadal va ser dilluns passat el protagonista de l'entrevista al programa Los desayunos de TVE. La conductora de l'espai, Ana Pastor, el va collar com acostuma a collar els convidats habituals i Nadal va haver de parlar de tot. També de dopatge. I Nadal va fer el seu discurs habitual sobre el tema, el mateix que ja li hem escoltat diverses vegades i que sempre centra en el tema de la manera de fer els controls fora de competició.

Nadal es queixa del sistema de localització que obliga els esportistes a dir on estan cada dia perquè si els volen fer un control, els controladors sàpiguen on han d'anar. El manacorí considera que això és un atemptat a la privacitat dels esportistes. Nadal també va afirmar que no hi ha cap esportista d'elit que es dopi mentre competeix, ja que és impossible fer-ho amb els controls que hi ha. També va dir que creia que a Espanya no hi havia cap problema amb el dopatge, però que sí que era real que el dopatge existeix en qualsevol lloc del món, perquè sempre hi haurà gent disposada a fer trampes.

Aquesta compareixença de Nadal ha servit perquè ens presentin un cop més el manacorí com tot un exemple. Doncs què volen que els digui. No em sembla que un dels esportistes més seguits a l'Estat espanyol sigui tan poc conscient de quin és el món en què viu i que li dóna de menjar tan bé. Nadal és un professional del tennis i com a professional ha de seguir les normes que regeixen el seu esport. I el seu esport, com que vol ser olímpic i formar part del repartiment de beneficis que genera aquest gran negoci que és l'esport professional, ha de sotmetre's a les normes internacionals de dopatge. I les normes ara diuen el que diuen: que s'han de fer controls, dins i fora de la competició i que fer-los fora de competició significa fer-los per sorpresa i per fer-los per sorpresa cal saber on estan els esportistes. Em sembla que no és tan difícil entendre-ho. Ho és que els controls per sorpresa s'han de fer avisant aquells als que s'ha de controlar? Perquè la majoria dels positius s'enganxen fora de competició. Nadal té mitja raó quan diu que els esportistes d'elit que estan competint no es dopen. Si ho fan, ho han fet abans. I si no els han detectat en un control sorpresa i han comès algun error en algun moment del procés, els enganxen en la competició. Les coses acostumen a anar així.

Tampoc no acabo d'entendre això que diu que el dopatge existeix en qualsevol lloc del món, però que a Espanya no hi ha un problema amb el dopatge. O Espanya no és d'aquest món –cosa que cada dia em crec més–, o Nadal es creu massa la doctrina oficial espanyola.