És molt estimulant i una font d'orgull que el Barça hagi girat els ulls cap al planter per pensar en el present i el futur del primer equip. La gent de casa ja és el nucli més nombrós de la plantilla, i amb Pep Guardiola són, a més, el nucli dur i els que han agafat el pes de la responsabilitat dins i fora del camp. Aquest ha estat un canvi substancial que ha introduït el tècnic català i que té força a veure amb els èxits dels últims anys. Un altre és la línia de continuïtat que ha establert en aquesta política, amb la incorporació de més jugadors del planter al primer equip, fins al punt que la planificació dels reforços per a la temporada que ve es fonamenta sobretot en la incorporació, a més de Cuenca, de Bartra, Montoya, Muniesa i Dos Santos. Mantenir aquesta cultura és fonamental per al futur del club.

Ara bé, tradicionalment el Barça ha estat també un club que ha fitxat els millors futbolistes del món. Ara també els té, i són els que provenen del planter. Però per molts motius no cal renunciar a fitxar els millors jugadors, surtin on surtin arreu del món. El Barça està posant uns bons fonaments amb la gent de casa, però no ha de tancar els ulls als talents d'altres clubs. El llegir no ha de fer perdre l'escriure. Que el club blaugrana tingui lligada la incorporació del brasiler Neymar pel 2014, o potser abans i tot, és un encert. Independentment que en el planter es pugui albirar l'emergència de davanters talentosos en els pròxims anys. Tant de bo que es doni la paradoxa que no tots els jugadors bons del planter es puguin consolidar al primer equip. Això voldrà dir que hi ha excedent de talent. Neymar és un jugador jove, però fa tot l'efecte que el seu talent no és efímer. Al contrari: es pot desenvolupar en un context adient, com segur que serà el Barça.

Que el Barça el tingui sota control, sent com és el talent més buscat pels grans clubs del món, també té altres efectes positius pel que fa a la competència. El Madrid de Florentino Pérez va presumir aquest estiu passat que tenia fet el fitxatge de Neymar i després va haver de renunciar-hi, perquè el Barça es va moure amb més habilitat. Amb Neymar, el Barça es reforçarà de manera molt interessant, i deixa el Madrid sense ell. Algunes decisions d'aquesta mena han estat transcendentals en els èxits d'uns i els fracassos d'altres en diverses èpoques. I no cal que ens remuntem a Di Stefano. Va passar amb Beckham i Ronadinho. I amb Eto'o. El 2003 la candidatura de Laporta a les eleccions va anunciar un acord amb Beckham, però se'l va endur Florentino Pérez. A canvi, al Barça hi va arribar Ronaldinho, el germen del gran canvi a partir del 2003. Després el Barça va fer un altre gol al Madrid amb el fitxatge de Samuel Eto'o, jugador madridista cedit al Mallorca i que va acabar sent el gran golejador abans de l'eclosió de Messi. El futur dirà quan arribarà Neymar al Barça, però de moment ja és mig gol al Madrid.