Deu tenir Pep Guardiola totes les raons del món per dubtar sobre el seu futur. I moltes altres per no voler precipitar-se en la decisió. Però no en té cap, de dubte, respecte al que més convé al club pel que fa a planificació futbolística. Sempre que la directiva, és clar, estigui convençuda que el segell de l'actual entrenador ha de tenir continuïtat independentment de si és ell qui ocupa la banqueta en els pròxims anys o si és algú altre. Una de les consignes que ha deixat clara a la secretaria tècnica ja des de fa temps és que la temporada que ve no calen grans fitxatges; simplement s'ha de continuar confiant en els jugadors actuals i incorporar-ne alguns del filial. Muniesa, Bartra, Dos Santos i Montoya, de fet, ja han estat assenyalats, i Tello també s'està guanyant la confiança del tècnic. Guardiola els ha vist créixer de ben a prop, primer com a entrenador del Barça B i després com a màxim responsable del primer equip. I una interpretació romàntica d'aquesta confiança cega en el planter, potser faria pensar que al tècnic de Santpedor encara li queda un últim any per acabar la seva obra. Una última temporada per complir amb aquella vella aspiració d'un Barça format bàsicament per jugadors de la casa. Amb la incorporació de Cuenca ja són dotze els futbolistes formats a la Masia amb fitxa del primer equip, però a partir de l'estiu vinent en serien alguns més. Ell mateix encara jugava quan Johan Cruyff va fracassar en l'intent de construir un equip sobre la base de la lleva de lo Pelat: De la Peña, Celades, Velamazán, Roger Garcia, Moreno... Llavors, la falta de títols –i de paciència– el va conduir a la porta de sortida. En aquest sentit, Pep ho ha tingut molt més fàcil que l'holandès, ja que no va començar de zero, sinó que ja es va trobar un grup consolidat de cracs de la casa –Messi, Xavi, Valdés, Puyol i Iniesta, sobretot–, uns futbolistes únics als quals hi ha anat afegint els seus propis descobriments. Ara, a l'horitzó més proper, l'espera el clímax d'aquesta aposta pel planter. Serà aquest repte prou consistent i motivant per convèncer-lo?

Deia Javi Clemente fa pocs dies que Leo Messi era jugador del planter “entre cometes”, perquè l'únic que havia fet el Barça era “fitxar el millor nen de l'Argentina”. Deixant de banda que fins i tot l'Athletic pentina els planters d'altres clubs menors del País Basc per fitxar algunes de les joves promeses que després apuntalen el seu primer equip, el que sí que ens recorden les paraules del tècnic basc és la complexitat de la feina feta en les categories inferiors. No es tracta només d'un grup d'entrenadors assajant una manera de jugar ja des de benjamins ni d'una Masia on els nens puguin menjar i dormir cada dia; també hi ha un importantíssim treball d'scouting, a Catalunya i a la resta del món, moltes vegades de col·laboradors anònims com els que van descobrir Pedro o Busquets quan ja superaven els 17 anys i en teoria ja tenien bona part de la seva formació completada. A banda de la preocupació lògica que genera el futur de Guardiola, també val la pena preocupar-se –i segur que Andoni Zubizarreta i els seus ajudants ho fan– per garantir que tot aquest equip de tècnics i observadors treballin amb les màximes comoditats, per buscar l'excel·lència, per triar el substitut adequat d'Òscar Garcia al juvenil A... Tan important gairebé com la continuïtat de Guardiola, perquè el futur està a les seves mans.