L'última voluntat explícita de Mourinho, però que deu ser el seu desig més originari i profund, és fer creure que tothom és igual que ell. Poder dir que tots hem baixat al seu pantà a rebolcar-nos en el seu fang. “Hi ha gent que ven una imatge diferent de la meva, i al final tots som iguals.” Se sent guanyador quan diu que els que no parlaven dels àrbitres ara ja en parlen. Sap que si un dia ens trobem tots al seu pantà putrefacte només hi haurà un rei, només un podrà sobresortir, només ell haurà triomfat. Ell no vol ni justícia, ni un món net, ni una rivalitat honesta. Vol fang, brutícia, que tothom descendeixi als baixos fons del futbol, de la vida. Aquesta seria la seva gran victòria. Que tothom jugui amb les regles del joc que ell ha imposat. Mourinho ha trobat un camp abonat per a la sospita en la competició espanyola. Mentre es discuteix si els àrbitres ajuden o perjudiquen uns equips o altres, s'està admetent que qui organitza la competició és influenciable, per no dir corruptible o corrupte. I enmig d'aquest fangar s'hi fica l'exdirectiu Alfons Godall i dóna arguments als que només els interessa fabricar-ne per assenyalar el Barça com a trampós. No que el resultat de la competició depèn en bona mesura del preu que s'estigui disposat a pagar als que l'organitzen, que és el que en tot cas hauria de preocupar tothom. El fang de la competició espanyola és el mateix que el de Mourinho. Ell hi ha irromput per establir-hi les seves condicions.

El Barça, però, no ha caigut al fang. Això sí, en paga les conseqüències. Això és el que ha canviat. No que tothom sigui igual que Mourinho. El portuguès parla en plural, però tots sabem que en el seu pensament només hi ha un singular, Pep Guardiola. El tècnic català va decidir ahir establir diferències. Es va donar per al·ludit i per això, com va fer al Bernabeu la temporada passada, li va contestar. Només li va caldre una frase: “Mai he desitjat estar a l'altura de Mourinho.” Ni al cim de la seva mala educació ni al fons del seu fangar. Simplement, en un pla diferent. I perquè l'entengués, li ho va explicar més bé: “Sí, ens assemblem que tots dos volem guanyar. Però si en les altres coses m'he comportat com ell, hauré de revisar el meu comportament. Hi ha imatges i paraules durant aquest temps que valen milions. Hi ha milers de rodes de premsa per revisar.” També va tirar aigua clar al fang circumstancial de Godall: “Godall sap, com Rosell o Florentino, que hem guanyat perquè hem competit amb esforç. És molt dolent per al futbol que els mèrits no siguin per a Messi o Cristiano. Hem guanyat tant perquè hem jugat més bé que els altres.” I finalment va atacar el problema de fons: “Si les relacions dels directius a la RFEF influeixen en els resultats, el sistema arbitral té un problema greu. El president de la federació espanyola hauria de fer un pas endavant i prendre una posició en aquesta qüestió.” Encara hi ha diferència encara entre el fang i l'aigua clara.