L'última volun­tat explícita de Mou­rinho, però que deu ser el seu desig més ori­gi­nari i pro­fund, és fer creure que tot­hom és igual que ell. Poder dir que tots hem bai­xat al seu pantà a rebol­car-nos en el seu fang. “Hi ha gent que ven una imatge dife­rent de la meva, i al final tots som iguals.” Se sent gua­nya­dor quan diu que els que no par­la­ven dels àrbi­tres ara ja en par­len. Sap que si un dia ens tro­bem tots al seu pantà putre­facte només hi haurà un rei, només un podrà sobre­sor­tir, només ell haurà tri­om­fat. Ell no vol ni justícia, ni un món net, ni una riva­li­tat honesta. Vol fang, brutícia, que tot­hom des­cen­deixi als bai­xos fons del fut­bol, de la vida. Aquesta seria la seva gran victòria. Que tot­hom jugui amb les regles del joc que ell ha impo­sat. Mou­rinho ha tro­bat un camp abo­nat per a la sos­pita en la com­pe­tició espa­nyola. Men­tre es dis­cu­teix si els àrbi­tres aju­den o per­ju­di­quen uns equips o altres, s'està adme­tent que qui orga­nitza la com­pe­tició és influ­en­ci­a­ble, per no dir cor­rup­ti­ble o cor­rupte. I enmig d'aquest fan­gar s'hi fica l'exdi­rec­tiu Alfons Godall i dóna argu­ments als que només els interessa fabri­car-ne per asse­nya­lar el Barça com a trampós. No que el resul­tat de la com­pe­tició depèn en bona mesura del preu que s'esti­gui dis­po­sat a pagar als que l'orga­nit­zen, que és el que en tot cas hau­ria de pre­o­cu­par tot­hom. El fang de la com­pe­tició espa­nyola és el mateix que el de Mou­rinho. Ell hi ha irrom­put per esta­blir-hi les seves con­di­ci­ons.

El Barça, però, no ha cai­gut al fang. Això sí, en paga les con­seqüències. Això és el que ha can­viat. No que tot­hom sigui igual que Mou­rinho. El por­tuguès parla en plu­ral, però tots sabem que en el seu pen­sa­ment només hi ha un sin­gu­lar, Pep Guar­di­ola. El tècnic català va deci­dir ahir esta­blir diferències. Es va donar per al·ludit i per això, com va fer al Ber­na­beu la tem­po­rada pas­sada, li va con­tes­tar. Només li va cal­dre una frase: “Mai he desit­jat estar a l'altura de Mou­rinho.” Ni al cim de la seva mala edu­cació ni al fons del seu fan­gar. Sim­ple­ment, en un pla dife­rent. I perquè l'entengués, li ho va expli­car més bé: “Sí, ens assem­blem que tots dos volem gua­nyar. Però si en les altres coses m'he com­por­tat com ell, hauré de revi­sar el meu com­por­ta­ment. Hi ha imat­ges i parau­les durant aquest temps que valen mili­ons. Hi ha milers de rodes de premsa per revi­sar.” També va tirar aigua clar al fang cir­cums­tan­cial de Godall: “Godall sap, com Rosell o Flo­ren­tino, que hem gua­nyat perquè hem com­pe­tit amb esforç. És molt dolent per al fut­bol que els mèrits no siguin per a Messi o Cris­ti­ano. Hem gua­nyat tant perquè hem jugat més bé que els altres.” I final­ment va ata­car el pro­blema de fons: “Si les rela­ci­ons dels direc­tius a la RFEF influ­ei­xen en els resul­tats, el sis­tema arbi­tral té un pro­blema greu. El pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola hau­ria de fer un pas enda­vant i pren­dre una posició en aquesta qüestió.” Encara hi ha diferència encara entre el fang i l'aigua clara.