Tot con­ti­nua igual. A vega­des el més sen­zill dels tòpics defi­neix la situ­ació. Tot con­ti­nua igual, doncs. En el sen­tit més ampli de l'expressió. Es manté la distància de deu punts entre el Madrid i el Barça. I, com és cos­tum, amb els dos equips gua­nyant. A la seva manera, perquè tot con­tinuï igual. L'equip de Mou­rinho, amb ines­ti­ma­bles aju­des arbi­trals. L'equip de Guar­di­ola, pro­duint fut­bol en quan­ti­tats de sobres per esta­blir una diferència sufi­ci­ent en el mar­ca­dor. Per con­ti­nuar igual, con­ti­nua també l'obsessió de Mou­rinho amb Guar­di­ola, a qui inter­pel·la dia sí dia també, l'hi pre­gun­tin o no, i com ho fan els acom­ple­xats, sense citar-ne el nom. Com ho feia Núñez quan par­lava de “l'equip que va de blanc i deu trenta mil mili­ons” o com feia Daniel Sánchez-Lli­bre esmen­tant “l'altre equip de la ciu­tat”. Mou­rinho també es retrata quan totes li ponen, igual com quan anava segon a la lliga. Abans menys­pre­ava i fal­tava al res­pecte a tot­hom; ara feli­cita el rival, saluda els àrbi­tres, es defi­neix com a imper­fecte. Les dues cares del mateix dese­qui­li­bri. L'únic que can­via són els resul­tats del seu equip a la lliga.

Això ens porta també a una altra situ­ació que per­sis­teix, l'acti­tud d'Ángel María Villar. No s'espera que el pre­si­dent de la fede­ració espa­nyola faci el pas enda­vant que li dema­nava Guar­di­ola ara que es més que insi­nua que la com­pe­tició pot estar adul­te­rada en ori­gen. Villar només surt de la cova per fer-se les fotos que més l'interes­sen i posar-se la paraula “flúmbol” a la boca, vés a saber si expres­sant la dis­torsió acu­mu­lada en els seus vint-i-tants anys al càrrec. També con­ti­nuen algu­nes pato­lo­gies congènites del Barça. Periòdica­ment surt el Godall de torn per ali­men­tar aquest cer­cle viciós que Guar­di­ola tant s'ha esforçat a tren­car. Però surt el Godall de torn a fer-se el patri­ota blau­grana (la dis­fressa per dis­pa­rar con­tra la direc­tiva de torn) i no s'adona que l'únic que fa és embru­tar les mera­ve­llo­ses con­ques­tes de l'equip de Rijka­ard i donar argu­ments als que volen tacar les de l'equip de Guar­di­ola. Tot això cap en 10 punts.

Con­ti­nua jugant bé el Barça. Donant bones sen­sa­ci­ons. Pen­sant en fut­bol, que és quan és més ell mateix. És el que ha acon­se­guit Guar­di­ola amb la seva gestió dins i fora del camp. Treure l'equip de la con­fusió pels arbi­trat­ges, per la xer­ra­meca, per les excu­ses que el des­vien del més impor­tant. El Barça torna a jugar a fut­bol, i prou. Comença amb el plan­te­ja­ment de Guar­di­ola i acaba amb la capa­ci­tat d'influència de Messi. El tècnic va dis­po­sar ahir un 3-4-3, el millor estímul perquè l'equip no es dis­tragués. I per tenir molta pos­sessió de pilota per evi­tar saber de què podria haver dotat Álvaro Cer­vera el Racing. Es va jugar dins el camp del Racing. Hi va haver poca bri­llan­tor i poques juga­des clares per culpa de la gespa i de la den­si­tat de població a l'àrea del Racing. El Racing no va rema­tar. Sí que ho van fer els blau­grana, però mala­ment: Cuenca, Pedro, Ini­esta, fins i tot Messi. L'argentí, però, no per­dona sem­pre. La nove­tat va ser que va mar­car de penal. Que l'àrbi­tre va xiu­lar un penal a favor del Barça. La quota de la segona volta.