Un calendari devaluat
Un campionat del món hauria de ser, per definició, una competició en què els millors esportistes del planeta haurien de voler participar per dirimir, tots plegats, qui és el millor de temps. Vindria a ser com aquell examen que Javier Clemente deia que no existia quan qüestionava que Pep Guardiola fos el millor entrenador del món. “No hi ha un examen que ho determini”, deia el tècnic basc. Doncs sí que hi és. Guardiola és el millor entrenador del món de nivell de clubs perquè és l'entrenador de l'equip que va guanyar el mundial de clubs, igual que Vicente del Bosque ho és de seleccions, perquè la selecció espanyola va guanyar la copa del món de seleccions.
Estàvem parlant que els millors esportistes del món haurien de voler anar a una competició que s'anomena campionat del món. Doncs si agafem el campionat del món d'atletisme en pista coberta que s'ha disputat aquest cap de setmana a Istanbul i fem un cop d'ull a la participació arribarem ràpidament a la conclusió que, o bé els atletes tenen pa a l'ull i no saben el que és bo –que no és el cas– o el que s'ha fet a Istanbul no mereix la consideració de campionat del món. Només cal fer un cop d'ull als podis i campions i comparar-lo amb els podis i campions dels mundials de l'aire lliure de l'estiu passat.
I per què la majoria dels millors atletes del món no van anar a Istanbul? Doncs perquè estem en any olímpic i el gran objectiu és Londres. I tota la resta són coses menors. És clar que els que han estat campions a Istanbul sempre podran dir que han estat campions del món, però també haurien de tenir clar que no és el mateix ser campió en pista coberta que a l'aire lliure. També podran dir que el que no hi ha anat és perquè no ha volgut, i és veritat, però això no impedeix que hi hagi títols que puguem considerar menors, com els que s'han repartit aquest cap de setmana a Istanbul.
Tot plegat és culpa de l'afany de la federació internacional d'atletisme de crear competicions i més competicions per omplir el calendari –l'han omplert tant que l'han saturat– i intentar copar la programació de les cadenes de televisió. Perfecte quan les vaques eren grasses, però en crisi com ara, la feina que tenen per trobar seus. I en alguns casos, ja han tocat a retirada. Algú sap on es farà el mundial de cros d'aquest any? Doncs enlloc. Per primer cop des que el 1973 el cros de les Nacions es va convertir en campionat del món de cros, aquesta competició no es farà. L'any 2009 la IAAF va decidir que a partir del 2011 el campionat es faria cada dos anys. Aquesta va ser una segona marxa enrere després de l'experiment fallit de doblar les curses amb el cros llarg i el cros curt, que en no poques ocasions acabava guanyant el mateix atleta.
I parlant d'experiments, a veure què passa amb l'europeu que es farà a Hèlsinki del 27 de juny a l'1 de juliol, just abans dels Jocs Olímpics de Londres. Quins atletes aniran a aquest europeu? Els que tinguin clar que no tenen res a fer a Londres? El president de la Federació Espanyola d'Atletisme, José Maria Odriozola –zero patatero a Istanbul–, ja va dir diumenge que esperava que anessin a Hèlsinki la majoria dels que van anar a Istanbul, però que estiguessin al seu nivell. És a dir, han d'anar a guanyar a Finlàndia les medalles que altres rebutjaran. Si els títols d'Istanbul s'han de valorar com s'han de valorar, els que es repartiran a Hèlsinki poden estar encara més devaluats.