Un premi al joc net enmig d'aquest ambient contaminat de la lliga espanyola és com oasi. I més si és tan merescut com el que va lliurar ahir l'Agrupació Barça Jugadors a Andrés Iniesta. Ja fa temps que es va fer la votació popular en què els aficionats van triar el guanyador de la terna proposada pel jurat: Andrés Iniesta, Éric Abidal i Javier Mascherano. De fet, el premi correspon al jugador blaugrana “més net” de la temporada passada. Tots tres tenien mèrits concrets per ser mereixedors del guardó, a més del seu comportament general respecte als rivals, els companys, els aficionats i les institucions esportives i socials. Iniesta mateix, el seu exemplar comportament i, més concretament, el gest que va tenir en la final del mundial de Sud-àfrica de dedicar el gol que va donar el títol a la selecció espanyola a Dani Jarque. Abidal, el seu esperit de superació i el seu missatge vital pel tumor al fetge que va patir. I Mascherano, la seva adaptació al Barça per la seva capacitat d'assimilar, compartir i divulgar els millors valors que Pep Guardiola ha transmès al seu equip. Així ho va valorar el jurat, però el guanyador va sortir de la votació popular al web de l'agrupació.

El lliurament del premi no s'ha pogut fer fins ara per culpa de l'atapeïda agenda dels jugadors. Però que l'escollit final fos Iniesta i que l'acte hagi tingut lloc en aquest moment sembla fet expressament. Segurament cap jugador del Barça és admirat i respectat de manera tan transversal a tot arreu com ho és Andrés Iniesta. De manera que aquesta és també una manera de llançar aire fresc a l'ambient enrarit que envolta la competició espanyola. Les ajudes arbitrals al Madrid, les acusacions al Barça per demanar regles de joc clares, la voluntat de Mourinho de posar tothom al mateix sac, les guerres intestines del Barça traslladades a l'escenari d'influències federatives...Doncs encara que sigui almenys per un dia, ahir va valer la pena veure Iniesta rebre el trofeu i sentir-lo dir coses sensates. La seva senzillesa no és impostada. Està fet d'aquesta pasta. I per saber d'on li ve només calia adonar-se on es van situar els seus pares durant l'acte. En lloc de seure a la primera fila com manava el protocol, ho van fer al fons de la sala París, refusant qualsevol protagonisme. El seu fill no és que tingui el do de la paraula, però diu les coses com les sent i amb el seny que el caracteritza. No té la malícia de quan du la pilota enganxada als peus, però sí sinceritat i senzillesa. I, sobretot, agraïment. L'agraïment em sembla el tret de més valor de les grans persones. I per sobre de tot Iniesta es va mostrar agraït “al Barça i a Catalunya” per tot el que és i el que ha aconseguit. Poca estona després, un altre gegant futbolístic, Leo Messi, va mostrar el seu agraïment fent referència a Guardiola: “En Pep és més important per al club que jo.” El futbol d'Iniesta i Messi no es paga amb diners, però sense la seva dimensió humana seria molt menys del que és.