Opinió

Esperit d'equip

L'equip de Guardiola serà recordat per com juga a futbol i pels títols, però també per l'esperit d'equip

Sense esperit d'equip el Barça no hauria aconseguit jugar a futbol com ho ha fet els últims anys i ho està fent encara, ni tampoc els èxits que suma fins ara, els tretze títols dels setze que ha disputat. Han fet falta moltes altres coses, és clar, molts detalls, i molta perseverança. Però la relació entre els jugadors de la plantilla ha estat un element fonamental, i que Pep Guardiola hagi fomentat el millor clima de relació ha acabat fent-ho decisiu. El tècnic ha convertit Messi en una categoria a part, però de tal manera que els seus companys ho han acceptat de grat i amb naturalitat. És cert també que d'entrada Guardiola va donar galons als jugadors de casa a l'hora d'exercir la capitania i també a l'hora de tenir el pes del joc dins el camp, una doble responsabilitat que tradicionalment no es donava en el club blaugrana.

Tampoc no cal idealitzar aquesta situació, perquè també hi ha moments en què a uns jugadors els costa més que a altres acceptar una suplència, assimilar un comentari de l'entrenador o una crítica externa. Això també és natural que passi en el vestidor del Barça. I també hi va haver el cas d'Ibrahimovic, que es va resoldre abans que la poma podrida pogués corrompre l'ambient. Però aquesta sensació de bona companyonia que transmeten dins i fora del camp no pot ser postissa de cap manera. Fins i tot quan des de fora s'ha insinuat mala relació entre jugadors, els fets i les paraules dels implicats ho han desmentit. Va passar quan van ser finalistes de la Pilota d'Or Messi, Xavi i Iniesta. Més d'un va anunciar un deteriorament de la relació entre ells perquè va guanyar l'argentí. Els profetes de la mala notícia se la van haver de menjar.

Entre dilluns i ahir els tres mateixos jugadors, juntament amb Puyol els de més pes de la plantilla, han donat mostres altre cop de ser conscients de quin és el lloc de cadascú i del respecte sincer que es tenen els uns als altres. I del paper que juga Pep Guardiola en aquest feliç equilibri. Dilluns Iniesta es va negar a comparar Guardiola amb Mourinho, però del seu entrenador va dir que “és un privilegi estar al seu costat”. Poca estona després, Messi encara va anar més lluny i va dir: “En Pep és més important que jo en el Barça.” I ahir va ser Xavi el que va situar-se ell mateix al lloc que creu que li correspon: “Messi i Guardiola són claus en el Barça. Jo? M'agrada sentir-me important, però no ho sóc tant.” No era falsa modèstia, perquè ell mateix reconeix que li agrada sentir-se important. Però que la importància que té en l'equip i en la plantilla i els elogis no li fan perdre el nord també ho demostra el que va dir quan li van preguntar què li passarà al Barça quan ell es retiri: “El dia que me'n vagi no serà un drama, perquè el planter és magnífic.” Sens dubte, el Barça de Guardiola serà recordat per com va jugar a futbol i pels títols que va aconseguir, però també per la humilitat i l'esperit d'equip dels seus jugadors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)