Futbol sense toxines (almenys fins la final)

El pit­jor de l'enfron­ta­ment entre el Barça i el Milan en els quarts de final de la lliga de cam­pi­ons és que ja l'hem vist dues vega­des aquesta tem­po­rada. Més que un equip més fàcil o més difícil, venia de gust un rival al qual l'equip de Guar­di­ola no s'hagués enfron­tat. Pot­ser era un bon moment perquè es tro­bes­sin el Barça i el Real Madrid, sobre­tot si es tenia en compte la incidència que el desen­llaç de l'eli­mi­natòria podia tenir en la lliga. Però hi havia la con­tra­par­tida de la cris­pació, l'ambi­ent de con­fron­tació, tot aquest arse­nal bèl·lic que des de Madrid s'uti­litza en l'intent de con­questa de l'espai que el Barça s'ha gua­nyat amb el seu joc i el seu com­por­ta­ment. Tot això, ara, con­ti­nuarà cir­cums­crit a la lliga quo­ti­di­ana i en tot cas només s'inten­si­fi­carà en el cas que hi hagi una final Madrid-Barça.

Perquè això pugui pas­sar, però, el pro­ta­go­nisme prin­ci­pal el tindrà el fut­bol. Sem­pre depe­nent de com li vagin les coses a l'equip blanc, és clar, perquè ja sabem com les gasta Mou­rinho depe­nent dels resul­tats. A la Cham­pi­ons, però, es res­pira el fut­bol que a la lliga espa­nyola està con­ta­mi­nat. La com­pe­tició euro­pea és, doncs, el ter­ri­tori on l'equip de Guar­di­ola se sent més còmode i juga amb més natu­ra­li­tat. O sigui, on és més devas­ta­dor. I més quan sem­bla que ha arri­bat aquell moment de la tem­po­rada en què els juga­dors estan en la seva millor forma. Els cinc gols de Messi en el par­tit con­tra el Bayer Leverku­sen són un fet extra­or­di­nari i un símptoma excel·lent. De tota manera, si no els ha fet en altres par­tits a vega­des ha estat perquè li ha fal­tat aquell punt de finor que ara torna a tenir.

Encara que no vin­gui de gust tor­nar a tenir el mateix rival que en la fase de grups (ja va pas­sar en la semi­fi­nal de fa dos anys, que va supo­sar un quàdru­ple enfron­ta­ment amb l'Inter de Mou­rinho), el Barça és favo­rit con­tra el Milan. Va demos­trar que era supe­rior en els dos pre­ce­dents, al Camp Nou i a San Siro, mal­grat que va ser més en el joc que en els resul­tats. A doble par­tit el Barça no s'ha de veure sorprès, sem­pre que no badi, és clar, perquè el Milan pot ser el que es vul­gui però és un club amb set copes d'Europa, i això pesa, nor­mal­ment a favor, en deter­mi­nats moments dels par­tits. Del que no hi ha dubte és que serà el duel estel·lar dels quarts de final.

Cap equip no ho tindrà fàcil, però el Real Madrid no es pot quei­xar gens. En l'horitzó s'entre­veu un enfron­ta­ment amb els amfi­tri­ons de la com­pe­tició, el Bayern de Munic, que si no baden posa­ran fi al recor­re­gut de l'Olym­pi­que de Mar­se­lla, que ja ha arri­bat prou lluny. Si supera el Milan, l'hipotètic rival del Barça en semi­fi­nals és més incert. S'ha de veure si el Chel­sea con­so­lida la reacció amb Di Mat­teo a la ban­queta, amb la vella guàrdia altre cop en pri­mer pla. El Ben­fica no serà un rival fàcil. No és casu­a­li­tat que hagi arri­bat fins aquí i no se n'anirà sense com­ba­tre. D'aquí a pocs dies ho començarem a saber. Fut­bol del que ens agrada més, sense toxi­nes.