És probable que l'Athletic de Bilbao no guanyi la lliga Europa. Té una manera de jugar i de viure tan arriscada que qualsevol dia es pot fotre una trompada, i més en una competició d'eliminatòries. Pels mateixos motius pels quals enamora pot ser víctima del seu risc. Però ningú li podrà treure tot el que ha viscut. I, a més, ningú no ha dit que no pugui acabar aixecant el trofeu. O el de la copa del Rei. Només li queda la final, l'àmbit on jugarà com ho fa cada vegada que surt al camp, com si fos l'últim partit. És igual. Acabi com acabi la temporada, amb un títol, amb dos, amb cap, ningú podrà treure als bilbaïns el que ja han viscut fins ara. Amb aquesta inoblidable eliminatòria contra el Manchester United com a emblema. I amb Marcelo Bielsa en un pedestal. És fàcil ara apuntar-se al carro del tècnic argentí, a la bogeria d'El Loco. És el que té l'èxit. O no creure en cites de Bielsa mateix que diuen coses com ara que si ell ha de jutjar un entrenador no ho farà mai pels resultats, sinó pel seu mètode. Una cosa així és el que va fer Pep Guardiola, que sempre ha defensat la selecció argentina de Bielsa que va caure eliminada en la primera fase del mundial del 2002. “Per mi, l'equip més interessant ha estat l'Argentina. Encara que no hagin passat el primer tall han jugat molt bé. Un sap que vivim en un món on si guanyes ets bo i si perds, encara que ho hagis intentat, poc importa que tinguis la pilota, que l'equip hagi estat ben organitzat i tu hagis apostat per un 3-4-3, com ha fet Bielsa. Perds i es diu que has estat una decepció.” Així va parlar Guardiola de l'equip de Bielsa. Per la idea de futbol que tenia. I en bona part és per això que Guardiola es va apropar a Bielsa uns anys més tard per parlar de futbol, de les idees de cadascú. És clar que Guardiola també és el que a vegades, exagerant la modèstia, minimitza el paper de l'entrenador en les prestacions dels equips. Però qualsevol que hagi vist l'Athletic abans i després de Bielsa o el Barça abans i després de Guardiola... En fi, els fets parlen per ells mateixos.

Que Bielsa encara no hagi guanyat cap títol amb l'Athletic però que estigui en el centre del món futbolístic en aquest moment demostra, un cop més, que guanyar no és l'únic mètode per cridar l'atenció o, fins i tot, passar a la posteritat. Als aficionats de l'Athletic, si més no, ningú no els traurà tot el goig que ja han viscut per molts anys que passin. Bielsa ha traslladat l'esperit del futbol de San Mamés al segle XXI. Ha potenciat els jugadors de talent i els ha convertit en màquines de competir. I ha dotat els jugadors de força de la confiança necessària per fer servir la pilota. Així va arribar el primer gol contra el United, amb una passada llarga de contundent Amorebieta a Llorente. Bilbao gaudeix i sap per què. I el món elogia l'Athletic. L'únic que han de vigilar és que, si continuen així i comencen a disputar tots els títols, els comencin a dir que si guanyen és pels àrbitres. Això ja ha passat.