És pro­ba­ble que l'Ath­le­tic de Bil­bao no gua­nyi la lliga Europa. Té una manera de jugar i de viure tan arris­cada que qual­se­vol dia es pot fotre una trom­pada, i més en una com­pe­tició d'eli­mi­natòries. Pels matei­xos motius pels quals ena­mora pot ser víctima del seu risc. Però ningú li podrà treure tot el que ha vis­cut. I, a més, ningú no ha dit que no pugui aca­bar aixe­cant el tro­feu. O el de la copa del Rei. Només li queda la final, l'àmbit on jugarà com ho fa cada vegada que surt al camp, com si fos l'últim par­tit. És igual. Acabi com acabi la tem­po­rada, amb un títol, amb dos, amb cap, ningú podrà treure als bilbaïns el que ja han vis­cut fins ara. Amb aquesta ino­bli­da­ble eli­mi­natòria con­tra el Manc­hes­ter Uni­ted com a emblema. I amb Mar­celo Bielsa en un pedes­tal. És fàcil ara apun­tar-se al carro del tècnic argentí, a la boge­ria d'El Loco. És el que té l'èxit. O no creure en cites de Bielsa mateix que diuen coses com ara que si ell ha de jut­jar un entre­na­dor no ho farà mai pels resul­tats, sinó pel seu mètode. Una cosa així és el que va fer Pep Guar­di­ola, que sem­pre ha defen­sat la selecció argen­tina de Bielsa que va caure eli­mi­nada en la pri­mera fase del mun­dial del 2002. “Per mi, l'equip més interes­sant ha estat l'Argen­tina. Encara que no hagin pas­sat el pri­mer tall han jugat molt bé. Un sap que vivim en un món on si gua­nyes ets bo i si perds, encara que ho hagis inten­tat, poc importa que tin­guis la pilota, que l'equip hagi estat ben orga­nit­zat i tu hagis apos­tat per un 3-4-3, com ha fet Bielsa. Perds i es diu que has estat una decepció.” Així va par­lar Guar­di­ola de l'equip de Bielsa. Per la idea de fut­bol que tenia. I en bona part és per això que Guar­di­ola es va apro­par a Bielsa uns anys més tard per par­lar de fut­bol, de les idees de cadascú. És clar que Guar­di­ola també és el que a vega­des, exa­ge­rant la modèstia, mini­mitza el paper de l'entre­na­dor en les pres­ta­ci­ons dels equips. Però qual­se­vol que hagi vist l'Ath­le­tic abans i després de Bielsa o el Barça abans i després de Guar­di­ola... En fi, els fets par­len per ells matei­xos.

Que Bielsa encara no hagi gua­nyat cap títol amb l'Ath­le­tic però que esti­gui en el cen­tre del món fut­bolístic en aquest moment demos­tra, un cop més, que gua­nyar no és l'únic mètode per cri­dar l'atenció o, fins i tot, pas­sar a la poste­ri­tat. Als afi­ci­o­nats de l'Ath­le­tic, si més no, ningú no els traurà tot el goig que ja han vis­cut per molts anys que pas­sin. Bielsa ha tras­lla­dat l'espe­rit del fut­bol de San Mamés al segle XXI. Ha poten­ciat els juga­dors de talent i els ha con­ver­tit en màqui­nes de com­pe­tir. I ha dotat els juga­dors de força de la con­fiança necessària per fer ser­vir la pilota. Així va arri­bar el pri­mer gol con­tra el Uni­ted, amb una pas­sada llarga de con­tun­dent Amo­re­bi­eta a Llo­rente. Bil­bao gau­deix i sap per què. I el món elo­gia l'Ath­le­tic. L'únic que han de vigi­lar és que, si con­ti­nuen així i comen­cen a dis­pu­tar tots els títols, els comen­cin a dir que si gua­nyen és pels àrbi­tres. Això ja ha pas­sat.