No hi ha ningú que no estigui capacitat per interpretar amb facilitat les campanyes que organitza el Real Madrid per apel·lar a una remuntada quan va remolc del Barça a la lliga. Canguelo o cagómetro són expressions que es qualifiquen prou per elles mateixes i que defineixen amb exactitud els que les creen i les promouen. També hi ha la via més metafísica, quan apel·len al “espíritu de Juanito”. Estaríem d'acord fàcilment que en cap d'aquests casos es tracta d'estratègies gaire intel·ligents (ni efectives, si ens atenem als resultats). Més aviat les hauríem de qualificar de testosteròniques.

A cada lloc es fan les coses com els hi surten. En el Barça fa temps que les coses es fan com les exposa Pep Guardiola. Que no són precisament uns procediments que siguin els prototípics del món del futbol, però tampoc no es corresponen amb els hàbits tradicionals de comportament en el club blaugrana. Persistir en lloc de queixar-se. No buscar excuses en lloc de justificar-se constantment. Ser respectuós amb tothom en lloc d'entrar en les batusses que busquen els rivals. Encara que només sigui pels resultats que han donat les seves receptes, dins i fora del camp, el comportament dels culers s'ha anat adaptant a aquesta manera de fer, a pesar de l'esforç que suposa a vegades haver-se de contenir les reaccions més primàries. No parlarem ara del desconcert que comença a causar la seva resistència a donar el sí per a la renovació, perquè aquest tema té vida pròpia. Però sí d'això que està repetint de manera perfectament calculada i premeditada i que després de guanyar a Sevilla (i responent a una pregunta que posava el supòsit d'una ensopegada del Madrid contra el Màlaga, que després es va acabar donant) va formular de la manera següent. “Oblideu-vos-en. Aquesta lliga no la guanyarem.” Tothom sap que és el nou hit de moda a totes les tertúlies més o menys serioses i fins i tot a totes les converses particulars. “Com pot ser que Guardiola digui això si segur que no ho pensa?”, diuen uns. “Segur que ho està dient amb segones intencions”, aventuren altres. “En lloc de parlar en clau, que parli clar”, li reclamen els de més enllà. Home, d'entrada és clar que és una expressió més complexa i ambigua que canguelo o cagómetro, però l'efecte que està tenint va en la mateixa direcció. Tothom en parla. I si es parla d'això no es parla d'altres coses. Com que voler parlar només de futbol no ven, Guardiola ha decidit oferir carnassa. I mentrestant, el seu equip juga a futbol. I els jugadors diuen el contrari del que diu ell. Vés que al final potser ens adonarem tots plegats que és una estratègia. Prou intel·ligent perquè si Guardiola acaba tenint raó, ja tots plegats ens n'hàgim fet a la idea amb prou antelació. Però una cosa és el que diu i una altra el que no diu: el que està dient és que el Barça no guanyarà aquesta lliga, però ningú no ha dit que no pugui ser el Madrid el que la perdi.