La bogeria de març desgrana els últims dies abans de la disputa de la final a quatre que aquest any acollirà Nova Orleans. És el clímax anual del bàsquet universitari que un dia, aviat farà cinc anys, va ser també l'última pàgina lúcida en la carrera de Greg Oden.

Era, el pivot de Buffalo, el vèrtex des d'on els Buckeyes d'Ohio State divisaven un horitzó ple, l'èxit del campionat. En les semifinals contra Georgetown Oden va veure els seus minuts limitats per les faltes, però els companys van respondre. En la final, en canvi, va emergir, herculi, i va acabar amb 25 punts, 12 rebots i 4 taps. Esforç tanmateix infructuós perquè van ser els Gators de Florida els que van repetir títol. Afany inútil. I profètic.

Només havia estat un any a Ohio, Oden, però temps suficient perquè l'NBA li rendís honors. Gran, coordinat a pesar d'un trot dinosàuric, de fesomia gastada i hieràtica, els Blazers van escollir-lo amb el número 1 del draft del 2007 abans que a Kevin Durant perquè, fa temps que el món gira en aquest sentit, no hi ha cincs en el bàsquet contemporani. Va ser aixecant-se d'una cadira, encara amb la temporada per començar, que Oden va sentir el primer crec. Un soroll opac, glacial i curt, retrat perfecte del que ha estat fins ara la seva (no) carrera en la millor lliga del món. Quatre temporades, 82 partits jugats i cinc operacions amb només 23 anys, tres de microfractures al genoll. La darrera, el mes passat, inesperada i prescrita després d'una artroscòpia rutinària per netejar el genoll abans de tornar a les pistes. Des de fa vuit dies, quan es va tancar el termini per fer traspassos, Greg Oden no és només un historial clínic insà i desenfrenat. També és un agent lliure. “Se sent malament per Portland i per l'equip més que per cap altra cosa”, deia el seu agent, el pare de Mike Conley, avui base dels Grizzlies i fa cinc anys dels Buckeyes d'Ohio. “Més que per ell mateix.” Els Blazers no van enlloc, però necessiten maniobrar amb el sac lleuger –el contracte d'Oden era d'1,5 milions; xavalla però espai salarial al cap i a la fi–. En aquests anys, en la franquícia d'Oregon el pivot ha ingressat al voltant de 20 milions de dòlars. Els tornaria tots si això li tornès la vida a les articulacions.

Les lesions formen part del joc, però a vegades van més enllà i en són el tot. En el cas referit, de manera particularment cruel. Pel jugador –amb quina mentalitat s'afronta el dia a dia quan, amb només 23 anys, ja has hagut de sofrir cinc intervencions quirúrgiques de gravetat?– i per a la franquícia. La formulació Blazers-Oden-Durant remet atriboladament a aquella de principi dels anys vuitanta que formaven els mateixos Blazers, Sam Bowie i Michael Jordan. Oden haurà estat material d'insomni a Oregon –cap revisió ha mostrat mai anomalies en el seu teixit ossi–, argument de destrucció massiva a afegir als genolls de Brandon Roy, retirat abans que s'iniciés aquesta temporada. Tornar a començar, l'etern retorn.

A Portland no han esperat ni un segon més. El tècnic Nate McMillan és història igual com Gerald Wallace, Marcus Camby i els seus generosos contractes. Oden no pot córrer tant. Es resisteix a retirar-se i es recupera a Indianapolis, on viu la seva família des de fa 15 anys. No es pot moure sense les crosses, però explica el seu agent que pensa a tornar i que li agradaria fer-ho als Pacers. Si el malson té un final i ha d'anar per aquí seria com a suplent de Roy Hibbert, ara all-star i fa cinc anys pivot de Georgetown. El mateix que va enviar Oden a la banqueta tot just tres minuts després d'iniciar-se la semifinal de la final a quatre universitària del 2007, concretament.