“La lliga és cosa de dos: del Madrid i dels àrbitres.” La frase és d'un aficionat del Barça que va anar al Camp Nou dimarts al partit contra el Granada i que va ser entrevistat per Esport 3. Tant que costa interpretar la lletania de Guardiola quan diu una vegada i una altra que el Barça no guanyarà la lliga, tants experts elucubrant, tants entesos fent-se el guardiòleg, tants tertulians desxifrant les claus, i resulta que ningú ha sabut explicar l'últim hit del tècnic del Barça d'una manera tan senzilla, clara i explícita com aquest aficionat. Guardiola diu que el Barça no guanyarà la lliga i un senyor des de la graderia ens diu per què: la lliga està en mans del Madrid i dels àrbitres. Els autors intel·lectuals i materials dels 10 punts de màxima diferència i que ara són 6. Ara se'ls gira feina.

Efectivament, ja tenim prou perspectiva, amb vint-i-vuit jornades disputades, per fer una anàlisi de la classificació i destriar el gra de la palla. Diguem que el Barça ha fallat alguns dies que ho podria haver fet més bé i també que el Madrid ha jugat a un gran nivell bona part de la temporada. Però un cop dit això, parlem dels àrbitres. Parlem primer del partit de dimarts contra el Granada. Al Barça li van xiular dos penals en contra que es podrien discutir però no ho faré, i en canvi no li van xiular a favor la falta claríssima a Alexis ni les mans de Mainz, ni tampoc un altre penal a Tello. Simplement, cal deixar constància que els dos que li van xiular en contra són la versió light d'una inacabable sèrie de penals que el Madrid també ha comès i que els àrbitres s'han passat reiteradament pel folre. I en canvi sí que s'han castigat als rivals dels blancs. Ja no és qüestió d'un dia ni de dos. És una acumulació de jugades concretes que ja no es poden atribuir només a l'encert o el desencert dels àrbitres. És una clara tendència. I tendenciosa. L'altre aspecte denunciable dels arbitratges és el criteri que s'aplica quan arbitren el Barça o el Madrid i els altres equips. El nivell de violència que es tolera per frenar el joc dels blaugrana no té res a veure amb la severitat habitual en qualsevol altre partit. La tendenciosa actitud dels àrbitres ha legitimat un increment de la violència contra el Barça. Fins a tal punt que Mourinho ja no pot dir allò que el Barça juga més sovint que el Madrid contra deu rivals. I entre les decisions concretes i el criteri específic també s'ha de considerar que hi ha un desgast mental per haver de jugar tants partits amb aquestes regles perverses.

Afortunadament, el Barça ara està a un nivell de forma que li torna a permetre superar el que Guardiola, elegantment, va anomenar “atzar”. Va passar contra el Granada i en els últims partits. Tenen raó Guardiola i l'aficionat perspicaç. L'únic a què pot aspirar el Barça és que per aconseguir que el Madrid guanyi la lliga passin coses tan escandaloses que ni el madridista més recalcitrant pugui negar l'evidència. A 6 punts, a veure fins a quin extrem són capaços d'arribar.