Opinió

La vida inestable del resultadista

Mourinho necessita trair-se ell mateix. I que els àrbitres no l'abandonin, per molt que se'n queixi

El Barça ha arribat a estar a deu punts del líder i en cap moment ha donat ni el mínim símptoma d'atac de nervis que va tenir el Madrid al Madrigal, amb sis punts d'avantatge en la lliga. La diferència entre un equip i l'altre, per tant, no es pot explicar de cap manera des d'un punt de vista purament numèric. El números no solen explicar les coses del futbol per ells mateixos, però a vegades sí que mantenen camuflada la realitat, que sempre acaba sortint. El primer que ens diu l'empat i la reacció dels blancs és que els que basen la seva credibilitat en els resultats solen tenir una vida molt inestable. El futbol és una altra cosa. El futbol és el que ha fet que, a pesar d'haver arribat a estar a deu punts, el Barça no s'hagi qüestionat el model ni la manera de fer les coses. El futbol ha donat a Guardiola la credibilitat que Mourinho perd cada vegada que no guanya. Tot això no vol dir que el que acabi guanyant la lliga sigui un equip o sigui l'altre. Només explica per què passen unes coses o en passen unes altres.

Resultadista per vocació, Mourinho ha perdut l'estabilitat després dues ensopegades seguides. S'ha transformat d'aquell tècnic que felicitava els rivals que havien jugat per guanyar i acabaven perdent, sovint amb intervenció decisiva dels àrbitres, en l'histèric de dimecres al Madrigal que transmet la seva inseguretat als jugadors i que es fa expulsar quan les coses es torcen. I en l'obsessiu que apunta als àrbitres com a culpables i en el mal educat que deixa plantats els periodistes a la sala de premsa i els seus aficionats sense explicació dels motius de l'empat.

Haver-li entregat el discurs i la imatge del Real Madrid com ha fet Florentino Pérez torna a deixar el club en una mala posició. I l'equip en pot patir les conseqüències. Molts aficionats no li perdonen que dimecres no donés explicacions i pocs fanàtics, més enllà de jugadors com Cristiano i Pepe, li compren l'excusa de l'arbitratge. No es poden discutir determinades decisions de Paradas Romero sense admetre els dos penals a favor del Vila-real que no va castigar. El que li va passar al Madrid a Vila-real és més senzill d'explicar. Comença per la baixada de rendiment que es nota en l'equip (com li va passar al Barça al gener) i continua per la sensació de nervis i inseguretat que l'entrenador ha transmès als jugadors. Encara que sigui només per l'alineació inicial, amb Lass al costat de Khedira i Alonso. El Madrid va reaccionar després de l'eliminació de la copa contra el Barça perquè els jugadors van imposar un mig del camp més creatiu. A la primera ensopegada, contra el Màlaga, Mourinho ha tornat a imposar el seu criteri i ha recorregut al seu trio defensiu al mig del camp. I l'equip ha deixat de jugar. S'ha de dir que hi va haver moments en què ho va fer molt bé. Però Mou només mira els resultats. Ara necessita tornar-se a trair ell mateix. I que els àrbitres no l'abandonin, per molt que se'n queixi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)