El nou màxim responsable de l'esport espanyol, el ministre José Ignacio Wert, va debutar en el càrrec amb una declaració que va sorprendre. “Espanya té un problema amb el dopatge”, va dir amb claredat. De seguida els que estan instal·lats en el món de l'esport des de fa anys i panys i tot l'entorn polític es van posar les mans al cap. Des d'un punt de vista de patriotisme espanyol, que és l'únic que compta, era una declaració inadmissible. Espanya no pot tenir un problema amb el dopatge per la senzilla raó que els espanyols per naturalesa no fan mai trampes, siguin o no els millors. Per anar a un cas flagrant i perquè ens entenguem, que em sembla que ja ens entenem, el cas escandalós de dopatge de l'espanyol Juanito Muehlegg en els Jocs Olímpics d'hivern de Salt Lake City no va ser un cas de dopatge espanyol sinó d'un estranger nacionalitzat, que de seguida que va passar de guanyar medalles als positius per dopatge es va tornar a dir Johann. Podríem parlar de molts altres casos concrets de dopatge d'esportistes espanyols i de la falta d'assumpció de responsabilitats dels estaments esportius, però no cal. Del que es tractava era de fer veure al ministre Wert que no es poden fer declaracions tan antipatriòtiques a la lleugera. De fer-li entendre que un bon patriota sap que a Espanya no hi ha dopatge, que no hi ha trames organitzades. Que només es poden donar casos aïllats, i que difícilment poden ser voluntaris, sinó accidentals. Això mateix va passar amb Alberto Contador, que abans que fos condemnat pel Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) va veure com la reial federació espanyola de ciclisme arxivava l'expedient pel positiu en el Tour i li permetia competir altra vegada. És clar que això va ser impulsat pel llavors president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, d'acord amb Mariano Rajoy.

La famosa frase del ministre Wert va coincidir en el temps amb la polèmica pels guinyols del Cana Plus francès. Això sí que va mobilitzar el patriotisme espanyol en bloc. No hi faltava raó, s'ha de dir. Perquè encara que sigui un programa de broma, es barrejava en el dopatge esportistes que no han donat mai cap positiu. Però aquella contundència, aquella bel·ligerància, aquella inflexibilitat contra uns guinyols no té res a veure amb l'actitud dels estaments polítics i esportius espanyols en relació amb els casos de dopatge o amb les trames organitzades, que han acabat en res o quasi res. L'operació Port va tenir lloc quan encara la legislació no castigava determinats comportaments i Eufemiano Fuentes continua en espera de judici. I ara s'ha sabut que l'Audiència provincial de Madrid ha declarat nul·la l'operació Lebrer, per defectes de forma, a pesar de les evidències que hi havia.

Ah, per cert, una setmana després de dir el que va dir, Wert ho va matisar: “Espanya té un problema amb el dopatge, no de dopatge.” Li va faltar afegir-hi, ben alt: “¡Viva España!”