El nou màxim res­pon­sa­ble de l'esport espa­nyol, el minis­tre José Igna­cio Wert, va debu­tar en el càrrec amb una decla­ració que va sor­pren­dre. “Espa­nya té un pro­blema amb el dopatge”, va dir amb clare­dat. De seguida els que estan ins­tal·lats en el món de l'esport des de fa anys i panys i tot l'entorn polític es van posar les mans al cap. Des d'un punt de vista de patri­o­tisme espa­nyol, que és l'únic que compta, era una decla­ració inad­mis­si­ble. Espa­nya no pot tenir un pro­blema amb el dopatge per la sen­zi­lla raó que els espa­nyols per natu­ra­lesa no fan mai tram­pes, siguin o no els millors. Per anar a un cas fla­grant i perquè ens enten­guem, que em sem­bla que ja ens ente­nem, el cas escan­dalós de dopatge de l'espa­nyol Jua­nito Mueh­legg en els Jocs Olímpics d'hivern de Salt Lake City no va ser un cas de dopatge espa­nyol sinó d'un estran­ger naci­o­na­lit­zat, que de seguida que va pas­sar de gua­nyar meda­lles als posi­tius per dopatge es va tor­nar a dir Johann. Podríem par­lar de molts altres casos con­crets de dopatge d'espor­tis­tes espa­nyols i de la falta d'assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats dels esta­ments espor­tius, però no cal. Del que es trac­tava era de fer veure al minis­tre Wert que no es poden fer decla­ra­ci­ons tan anti­pa­triòtiques a la lleu­gera. De fer-li enten­dre que un bon patri­ota sap que a Espa­nya no hi ha dopatge, que no hi ha tra­mes orga­nit­za­des. Que només es poden donar casos aïllats, i que difícil­ment poden ser volun­ta­ris, sinó acci­den­tals. Això mateix va pas­sar amb Alberto Con­ta­dor, que abans que fos con­dem­nat pel Tri­bu­nal d'Arbi­tratge de l'Esport (TAS) va veure com la reial fede­ració espa­nyola de ciclisme arxi­vava l'expe­di­ent pel posi­tiu en el Tour i li per­me­tia com­pe­tir altra vegada. És clar que això va ser impul­sat pel lla­vors pre­si­dent del govern espa­nyol, Rodríguez Zapa­tero, d'acord amb Mari­ano Rajoy.

La famosa frase del minis­tre Wert va coin­ci­dir en el temps amb la polèmica pels gui­nyols del Cana Plus francès. Això sí que va mobi­lit­zar el patri­o­tisme espa­nyol en bloc. No hi fal­tava raó, s'ha de dir. Perquè encara que sigui un pro­grama de broma, es bar­re­java en el dopatge espor­tis­tes que no han donat mai cap posi­tiu. Però aque­lla con­tundència, aque­lla bel·ligerància, aque­lla infle­xi­bi­li­tat con­tra uns gui­nyols no té res a veure amb l'acti­tud dels esta­ments polítics i espor­tius espa­nyols en relació amb els casos de dopatge o amb les tra­mes orga­nit­za­des, que han aca­bat en res o quasi res. L'ope­ració Port va tenir lloc quan encara la legis­lació no cas­ti­gava deter­mi­nats com­por­ta­ments i Eufe­mi­ano Fuen­tes con­ti­nua en espera de judici. I ara s'ha sabut que l'Audiència pro­vin­cial de Madrid ha decla­rat nul·la l'ope­ració Lebrer, per defec­tes de forma, a pesar de les evidències que hi havia.

Ah, per cert, una set­mana després de dir el que va dir, Wert ho va mati­sar: “Espa­nya té un pro­blema amb el dopatge, no de dopatge.” Li va fal­tar afe­gir-hi, ben alt: “¡Viva España!”